Societat
Dones subjectant cartells amb lemes feministes pel 8-M a Barcelona
Foto: Dones subjectant cartells amb lemes feministes pel 8-M a Barcelona | Oliver de Ros / Principal
Violència institucional

El fiscal demana dos anys de presó per una mare víctima de violència institucional

Temps de lectura: 2 minuts
Dones subjectant cartells amb lemes feministes pel 8-M a Barcelona
Foto: Dones subjectant cartells amb lemes feministes pel 8-M a Barcelona | Oliver de Ros / Principal

Queda vist per sentència el judici de la Silvia Aquiles, una mare acusada de sostracció de menors per no haver entregat a temps la seva filla de 7 anys i el seu fill de 5 al jutjat, el febrer de 2020.

Per què és important? Silvia Aquiles i la seva amiga Isabel Hervás són les primeres mares que, segons un recent estudi, han patit violència institucional.

Situació actual: El judici s'ha celebrat en el jutjat Penal 22 de Barcelona, aquest dilluns 15 de maig. La fiscalia ha mantingut la petició de 2 anys de presó per a Aquiles. L'acusació particular en demana cinc.

  • Tant la fiscal com l'acusació particular han apel·lat a la manca de credibilitat del discurs de l'acusada. Per la seva banda, la defensa manté la sol·licitud d'absolució i nega el delicte de sostracció.

D'on venim? El titular del Penal 22 de Barcelona, el magistrat Josep Tomàs Salas, ja va suspendre el judici a Aquiles l'abril passat. 

  • Llavors, la seva advocada va presentar com a prova documental un informe de la Universitat Carlos III i del grup de recerca Antigona, Violència institucional contra les mares i la infància.
  • Aquest estudi analitza el seu cas, juntament amb uns altres 47, i conclou que la mare és víctima de violència de gènere institucional.

Context: Silvia Aquiles és víctima de violència de gènere institucional, com ho acredita l'Institut Català de les Dones, des que el 2015 va denunciar el marit en sospitar que cometia abusos sexuals als seus fills.

  • Una denúncia que va acabar acusant-la a ella i van aplicar als nens el fals Síndrome d'Alineació Parental (SAP) i que la mare els influïa contra el pare.
  • Es coneix com el rebuig al pare per influència de la mare, patologia falsa i proscrita, segons la comunitat científica, Nacions Unides i el mateix Consell General del Poder Judicial (CGPJ). El Tribunal Suprem, en una sentència de 2016, ja va posar en dubte aquesta síndrome.

Visió global: Precisament, l'ONU ha demanat prohibir l'ús del fals síndrome d'alineació parental per apartar a les mares dels seus fills.

  • No és el primer cop que l'ONU alerta de l'ús del SAP. El desembre de 2021 va advertir que la justícia espanyola estava aplicant mesures discriminatòries per qüestions de gènere en cas de maltractaments i abusos a menors.
  • Els fiscals delegats en violència sobre la dona espanyols també alerten del seu ús a la justícia del nostre país.