Arriba al Suprem una denúncia per violència obstètrica reconeguda per l'ONU

La fiscalia ha decidit portar al Suprem el cas d'una dona que va denunciar violència obstètrica a la sanitat gallega durant el seu part l'any 2009. Reclama 150.000 euros entre altres reparacions per tactes vaginals "dolorosos i intrusius" i per l'administració d'oxitocina.

Per què és important? La violència obstètrica és, segons l'Organització Mundial de la Salut, la que "pateixen les dones durant l'embaràs i el part en rebre un maltractament físic, humiliació i abús verbal, igual com procediments mèdics coercitius o no consentits". La violència obstètrica es pot donar tant en l'àmbit públic com privat, i tant per acció com per omissió.

Context: La dona va acudir a l'Hospital públic de Lugo el setembre de 2009, quan el seu embaràs es trobava a la setmana 39.

• Segons va denunciar, va patir actuacions que van "afectar molt negativament la seva salut física i psíquica, la seva integritat moral i la salut del seu nadó".
• A tall d'exemple, se li van practicar deu tactes vaginals que descriu com a "dolorosos i intrusius" i que, denuncia, li van provocar una infecció.
• A més, se li va subministrar oxitocina sense informar-la sobre els riscos d'aquesta hormona que pot accelerar el part.
• També denuncia que se li va practicar una episiotomia per extreure el nadó amb ventoses, que van emportar-se la criatura sense donar-li explicacions, que els següents dies només la va poder veure durant 15 minuts cada tres hores, i que li van donar biberó, encara que ella havia dit explícitament que volia donar el pit.

En conseqüència: Destaca que va patir una hipotonia del sol pèlvic, ansietat, insomni, i "records reiteratius d'escenes viscudes durant el part".

• Va denunciar els fets a la Xunta de Galícia, que no va declarar culpables els sanitaris. A partir d'aquí, va començar un periple judicial que va arribar a les Nacions Unides, on sí que es va reconèixer el dret a indemnització.

En dades: Des de febrer de 2021, gairebé el 40% de les dones asseguren que han patit aquest tipus de violència.

• Un 44,4% considera que va ser sotmesa a procediments innecessaris o dolorosos, i entre elles, el 83,4% no havia acceptat pràctiques mitjançant un consentiment informat.

D'on venim? El 12 de maig, un jutjat de Les Palmes de Gran Canària va emetre una sentència pionera en què per primera vegada a Espanya s'establia que només la persona gestant pot decidir entre un part vaginal o una cesària. La víctima havia estat forçada a tenir un part vaginal de bessons, que va ser llarg i dolorós i que va tenir conseqüències de salut molt greus en un dels seus nadons.