Entrevista

C. Cabestany, experta en bullying: "Qui no evita un suïcidi infantil és còmplice d’un crim”

Dissabte, 27 de maig de 2023. 08:00

Actualitzat: Dissabte, 27 de maig de 2023. 19:24

Temps de lectura: 10 minuts

Carmen Cabestany és presidenta de NACE (No al Acoso Escolar), associació establerta a Barcelona destinada a combatre el bullying. Una xacra que hem tractat a Principal TV amb diferents testimonis; en aquesta ocasió, el d'una experta.

Per què és important? L'assetjament escolar persisteix en els centres educatius i mereix tota l'atenció de les autoritats i administracions. En el pitjor dels casos, ha demostrat estar darrere de, per exemple, l'intent de suïcidi dels bessons de Sallent (un d'ells, consumat) i, de forma més recent, aparentment també en la mort de dues germanes a Oviedo.

D'on venim? Recupera l'entrevista de Principal TV a José Manuel López, pare de la Kira, l'estudiant de 15 anys morta per suïcidi; també a una exalumna que descriu el presumpte bullying dels professors de la mateixa escola, el Pare Manyanet de Sant Andreu.

El bullying és cosa de tots. Per què insistir?

Carmen Cabestany, presidenta de NACE, ha publicat el llibre 'El bullying es cosa de todos' (editorial Libros Cúpula), en el qual aboca la seva experiència rebent famílies desesperades per l'assetjament escolar i pressionant les administracions perquè prioritzin la lluita contra el mateix.

Visió global: "El bullying no correspon només a la comunicat educativa. També intervenen els mitjans de comunicació, la policia, la justícia, els polítics, la instància mèdica... El llibre pretén conscienciar que és un problema greu, que afecta més o menys dos milions de nens a Espanya i que hem de treballar en xarxa per ajudar-los".

Com identificar un cas de bullying?

L'experta recomana seguir la regla de les 3 'C'.

Cos: el d'una víctima està encongit, amb les espatlles cap a dins, arrossega els peus, sense brillantor, molt vestit en moltes ocasions per passar desapercebut.
Campana: tenen por d'anar a l'escola i intenten saltar-se les classes. Acostumen a posar-se malalts diumenge a la tarda per evitar anar-hi dilluns.
Canvis: en les notes, baixen els resultats, en el comportament, acostumen a estar irritables, en l'àmbit social, canvien d'amics...

A més: "Hi ha una quarta 'C' per als professors: 'Costums'. Arriben tard per no coincidir amb la resta a l'entrada, demanen d'anar al lavabo malgrat acabar de tornar de l'esbarjo, perquè allà els fan patir. Tampoc no volen sortir a la pissarra perquè se senten exposats, saben que els altres se'n burlen. Diuen que han perdut el material, però l'hi han robat..."

“Està exagerant”, “és tímid” o “és cosa de nens”

'El bullying es cosa de todos' recull els principals tòpics que contribueixen a perpetuar l'assetjament escolar. Els nens "no exageren", sinó que "expliquen la meitat de la meitat per vergonya o por". D'altra banda, dir que "és massa tímid" és centrar-se en les característiques de la víctima i justificar el maltractament.

Què diu? "Són tòpics tremends, perversos. Els nens no tenen per què patir, per què matar-se, per què estar desesperats i sentir que no poden anar a l'escola . Hi ha milers de tòpics. “És raret, és que no es relaciona bé, no té habilitats socials”. Però, no les tenia abans i per això el maltracten, o és que sí que les tenia, però a força de maltractar-lo, ha perdut l'autoestima, la capacitat de relació perquè no se'n refia...?"

Com se sent un nen assetjat?

Comença sentint desconcert i es pregunten “per què a mi?”. A mesura que el maltractament avança, arriba la por, el sentiment de solitud, la ràbia, el dolor, la impotència, la culpa... Els agressors són "especialistes" a fer-los sentir culpables.

Les autolesions: “Quan arriba l'autolesió, això ja implica un abans i un després. Un nen que s'autolesiona està ja molt ferit i és símptoma que hi ha una cosa molt greu, ja sigui assetjament escolar, o fins i to abús o agressions sexuals”.

Carmen Cabestany, presidenta de NACE | Principal/ Oliver de Ros

El suïcidi no és una opció

La mort per suïcidi és un fenòmen multifactorial, és a dir, darrere del mateix no hi ha només un motiu, sinó diversos. Tanmateix, l'assetjament escolar contribueix a la desesperació de qui pot veure en el suïcidi una opció, malgrat que mai no ho és. L'avi dels bessons de Sallent, germà i germana que es van llançar d'un tercer pis i ell va morir, ha assegurat que les cartes que aquests van deixar escrites confirmen el ‘bullying’ que patien a l'institut.

En profunditat: "Aquestes situacions es poden redreçar i s'han de redreçar, perquè estem parlant d'un cost brutal, que és la vida d'un nen, que no pot arribar a la seva edat adulta. Això no ha de produir-se i aquest és el cavall de batalla de NACE. Assabentem-nos ja que això mata i fa mal".

El cas de Nadia

El llibre recull el cas de Nadia i la seva mare, que van anar a la seu de NACE, ubicada a Barcelona (número 2 de la plaça de Salvador Riera), amb un greu problema: la nena amenaçava de suïcidar-se si ella l'obligava a anar a l'institut. "Si no la porto, Serveis Socials pot treure-me-la", descrivia la dona la situació.

El dilema: "Què faig?", em preguntava amb temor de l'acció de Serveis Socials. Aquesta és una decisió que correspon a la família, i l'associació intentarà protegir al màxim aquesta família. Però això és una cosa que es produeix en massa casos. Què preval més, el dret a la vida o a l'escolaritat? Què han de fer aquests pares, portar a aquesta nena a l'escorxador?"

Què va fallar amb Kira, l'alumna del Pare Manyanet?

La Kira tenia 15 anys quan va morir per suïcidi. Uns correus electrònics amb missatges d'odi rebuts al seu compte del centre van revelar l'assetjament escolar que patia. El jutge va exculpar l'escola Pare Manyanet de Sant Andreu i va determinar que no hi havia proves per afirmar que ningú va induir a la menor al suïcidi. Mentrestant, els seus pares preparen una demanda civil i demanen de canviar el protocol contra el bullying.

Els motius: "Què va fallar? El mateix que falla en tots els altres casos: la capacitat de detectar, la voluntat de reconèixer, d'atendre els requeriments de la família, d'actuar de forma responsable i professional davant d'un cas d'assetjament escolar i de prendre les mesures adequades per reconduir la situació."

El missatge: "Hi ha hagut massa nens amb nom i cognoms que han acabat amb la seva vida perquè algú no va actuar de forma responsable. Què passa amb els adults? Són culpables les administracions que no actuen, les instàncies públiques oficials... tots aquells que no ho eviten són còmplices d'un crim, perquè això és un suïcidi en aparença, però hi ha una inducció.

Com dir que ets víctima de bullying

Cabestany fa una crida a la responsabilitat a l'hora d'actuar en un cas d'assetjament escolar: "Si ens equivoquem en un pas, això pot tenir greus conseqüències". En aquest sentit, assegura que "pot ser pitjor el remei que la malaltia si el nen li ho diu a la persona equivocada, si aquesta persona el relativitza i el qüestiona, perquè probablement ja no dirà res".

A la pràctica: "Has de dir-li-ho a una persona de confiança, que sàpigues que actuarà i que guardarà confidencialitat per no posar-te en risc o en evidència. I has de saber com: dir-li al professor 'fa tants mesos que em fan això, això i això. Estic molt malament, molt trist, no sé què fer i necessito que m'ajudis' perquè, si no, el professor pensarà que és una cosa puntual".

Carmen Cabestany, presidenta de NACE | Principal/ Oliver de Ros

El paper dels companys

Una víctima de bullying no pot enfrontar-se al seu agressor. "L'han escollit per això", recorda l'experta, insistint que el més valuós per a l'assetjador és demostrar davant del grup que "mana" i que mai no pot quedar en evidència davant de la resta: "Una sola persona és capaç de silenciar a tota una classe, i per a això ha d'escollir bé la seva víctima".

En detall: "Els companys han de posicionar-se al seu costat, però tenen por i és normal. Els adults els hem d'explicar que la unió fa la força i que no es tracta que siguin un o dos, sinó 15 o 16 els que ho facin. I per a això cal desmuntar la paraula xivato, parlar-los d'herois i de villans, hi ha d'haver un adult darrere donant-los suport i que, alhora, aquest sigui capaç d'enfrontar-se al problema".

Com han d'actuar els pares?

Malgrat insistir que "no es pot generalitzar perquè hi ha pares i mares que actuen molt bé", l'experta identifica algunes diferències entre com actuen els pares i les mares quan el seu fill és maltractat a classe. "El que veiem és que la mare està més al peu del canó, donant suport al seu fill.

A la pràctica: “Hi ha pares que neguen el bullying, que pensen que aquest nen no ha d'anar al psicòleg, o que fins i tot li diuen que es defensi. Però no saben que estan condemnant el seu propi fill, ja que pensen que estan defraudant el seu pare i, mentrestant, no es poden defensar i se senten covards. El pare el condemna a l'ostracisme, a no dir res més. Les mares acostumen a ser molt més sensibles i valentes, encara que també he vist casos a la inversa".

El decàleg contra l'assetjament escolar

NACE aposta pel decàleg per erradicar l'assetjament escolar, que recull 10 punts bàsics per implicar tothom en la lluita contra el bullying.

Visibilitzar l'assetjament escolar en els centres educatius, perquè el que no s'anomena no existeix.
Recollir el tema del bullying als documents bàsics de cada escola.
Incorporar l'educació emocional des de l'etapa d'Infantil i treballar les emocions en situació, i no de forma teòrica.
Vetllar perquè totes les escoles tinguin un Pla de Prevenció efectiu contra l'assetjament escolar.
Conscienciar i formar el professorat de manera adequada i àmplia sobre el tema, incloent el bullying en els plans d'estudis de Magisteri, Pedagogia i Psicologia.
Informar els pares perquè siguin capaços de detectar un possible cas de maltractament en els seus fills i perquè puguin actuar correctament i amb rapidesa.
Tenir un protocol d'intervenció àgil i efectiu. Davant d'un possible cas d'assetjament escolar, aplicar-lo amb rigor i transparència, i amb la participació d'agents externs, perquè el centre no pot ser jutge i part en l'assumpte.
Promoure campanyes institucionals per sensibilitzar la societat contra el bullying.
Implicar tots els agents socials (Mitjans de comunicació, Judicatura, Administració, Associacions, Clubs, etc...) en la lluita contra l'assetjament escolar, perquè erradicar-lo és cosa de tots.
Fomentar la transparència per conèixer les xifres reals de l'assetjament escolar (nombre de víctimes i de protocols implementats, xifres relatives al suïcidi per bullying, incidència del maltractament entre iguals en les patologies psiquiàtriques...).

L'entrevista completa

Recupera l'entrevista sencera a Carmen Cabestany, presidenta de NACE i autora del llibre 'El bullying es cosa de todos' (Libros Cúpula):

Categoria: Societat