Normalitat democràtica a Interior
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha destituït el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra nomenat per ell mateix deu mesos enrere, Josep Maria Estela. Les males relacions entre Estela i el seu segon, Eduard Sallent, i el recent nomenament de quatre noves comissàries han estat les gotes que han fet vessar el got. "Estela considerava que no estava tenint el poder de decisió que li pertocava per càrrec", ha manifestat aquest dilluns a Catalunya Ràdio el company Guillem Sànchez, periodista de successos. Les filtracions de les desavinences entre Estela i Sallent i l'anunci d'un intent de renúncia dies enrere que el comissari en cap no havia arribat a complir feien pensar que la fi del substitut de Josep Lluís Trapero al capdavant del cos policial era inevitable.
El conseller Joan Ignasi Elena va demostrar valentia amb el relleu de Trapero, que semblava intocable quan ERC va accedir, per primer cop des del restabliment democràtic, al Departament d'Interior. Després va ser valent quan va fixar l'objectiu polític de 'feminitzar el cos'. Els ciutadans han escollit democràticament un Parlament del qual ha sorgit un Govern també democràtic i absolutament legítim per prendre decisions polítiques en aspectes com aquest: revertir l'anomalia de l'escàs percentatge de dones amb responsabilitats als Mossos d'Esquadra. Estela, que ja havia tensat la corda amb el conseller en el seu pols amb Sallent, el número dos que en el seu dia també havia assumit la direcció del cos, es va equivocar rebutjant el nomenament de 4 comissàries d'entre els 6 escollits recentment.
Estela havia tensat la corda amb el conseller en el seu pols amb Sallent i es va equivocar rebutjant el nomenament de 4 comissàries
La direcció política que representa el conseller d'Interior mai no pot estar per sota de les inèrcies o de les preferències corporatives, i menys encara de la voluntat del comissari en cap si finalment només es tractava d'uns noms o altres. Qui ha triat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per dirigir amb voluntat política el Departament d'Interior és Elena i no pas el policia Estela. Afortunadament, a Catalunya, els Mossos són una policia democràtica en bona part per la trajectòria i professionalitat dels agents i dels seus caps, però també perquè hi ha governants que preserven la legalitat sense renunciar a fer política. És, fins a un cert punt, preocupant quan en aquest país es parla dels Mossos des de determinats mitjans, sindicats policials o per part d'alguns caps com si es tractés d'un cos aliè als canvis de govern, a la voluntat popular al capdavall.
És preocupant quan en aquest país es parla dels Mossos com si es tractés d'un cos aliè als canvis de govern
Que majors, comissaris en cap o membres de la cúpula policial intentin fer xantatge als responsables polítics d'Interior des del corporativisme mal entès o, pitjor encara, des d'interessos inconfessables o encoberts ideològicament hauria de ser un escàndol democràtic. Aquí, en canvi, hem normalitzat que Trapero, López, Sallent, Estela o qui vingui demà passat ha d'estar per sobre del conseller d'Interior de torn en aspectes no policials estrictes sinó polítics.
Hem normalitzat que Trapero, López, Sallent, Estela o qui vingui demà estigui per sobre del conseller d'Interior de torn en aspectes no policials sinó polítics
El Parlament fiscalitzarà el conseller republicà Joan Ignasi Elena i el director general de la Policia, Pere Ferrer, per cert, provinent dels governs de Convergència, i finalment hauran de retre comptes davant de la ciutadania. Que hagin canviat de comissari en cap dos cops en pocs mesos hauria de ser vist com una garantia democràtica si realment els caps policials no volien sotmetre's a les directrius polítiques i pretenien fer la seva més enllà de l'àmbit professional i operatiu.
Però a Catalunya, en part gràcies a determinades visions endogàmiques, confonem "ingerències polítiques" amb corporativisme, resistència al canvi i, perdoneu l'expressió, classisme quan els governants no són els de tota la vida.