Ni tot és blau ni tot és rosa

Des del passat 1 de desembre, fruit de l’acord entre el Govern (Ministeri de Consum), l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines i Autocontrol, ha entrat en vigor el nou Codi d’Autorregulació de la Publicitat Infantil en Joguines. 

Es tracta d’un codi format per 64 normes deontològiques que, sobre el paper, volen, per una banda, respondre a les necessitats provocades pels canvis tecnològics, comunicatius i socioculturals. I per una altra, protegir al públic més jove (els infants) per tractar-se de l’extracte de població més vulnerable. 

Fins aquí, tot correcte. Si desgranem aquesta base, partim que són normes deontològiques; és a dir, un vessant ètic que regula una praxi professional. Aquí sorgeix el primer dubte: qui marca aquestes normes ètiques? El Govern o els fabricants de joguines? S’ha tingut en compte als menors? I als pares i mares en el seu dret d’elecció? 

Els grans titulars de la publicitat en joguines s’han centrat en les qüestions de gènere i el biaix sexual, que sembla que acapari tota la voluntat de tot el que es regula

Seguim. Són normes que venen a millorar un acord del 2005 provocades pels diversos canvis socials. Bé, és cert, la societat evoluciona i és positiu adequar-se als nous temps. Ho veiem constantment en institucions, associacions o empreses que no han sabut adaptar-se als nous temps.

Per últim: protegir al públic més jove. Aquesta norma va arribar en un moment prenadalenc on la despesa en joguines a Espanya, segons la consultora Retails Economics, serà de 900 milions d’euros. Per tant, és important que la publicitat sigui veraç i constructiva. Que allò que escrivim en les nostres cartes, i que esperem trobar sota l’arbre, sigui exactament el que hem vist als anuncis. 

La meva pregunta és si la publicitat realment va destinada als nens i nenes entre 0 i 7 anys com ens volen fer creure. Si aquest extracte de la població té al seu abast aquests 900 milions. No, una altra vegada, han deixat fora a les famílies, una part de la població que sembla que l’evolució de la societat vol erradicar. 

Em quedo que entra en vigor una nova regulació del sector publicitari, fet que valora el nostre sector, que només a Catalunya representa l’1% del PIB... 

Sigui com sigui, els grans titulars s’han centrat en les qüestions de gènere i el biaix sexual, que sembla que acapari tota la voluntat de tot el que es regula. Però aquesta normativa, amb punts encertats i d’altres no tant, té 63 punts que parlen de la necessitat de la sostenibilitat, de la credibilitat, de l’ús de personatges públics. 

Com a president de la patronal, si em deixeu, em quedo que entra en vigor una nova regulació del sector publicitari (com ja existeixen tants, com ara el farmacèutic o el de les criptomonedes), fet que posa en valor el nostre sector, que només a Catalunya representa l’1% del PIB... 

La meva carta als Reis és que tornin les ajudes al Sector. Que defensin la labor que fem les agències de publicitat a, i des de Catalunya. I que recuperem un lloc de preeminència que malauradament no haurien d’haver perdut mai. I això està en les nostres mans.