Quin és el debat sobre la llei trans que ha fet que Carla Antonelli abandoni el PSOE?

"Prefereixo anar pel carrer i mirar de cara a les meves companyes/s/is trans que abaixar el cap de la vergonya per haver-los traït". És part del fil de tuits que Carla Antonelli, reconeguda activista pels drets transsexuals, ha fet públic com a motiu per abandonar la militància del PSOE.

Per què és important? La Llei Integral Trans i LGBTIQ+ fa mesos que es debat al Congrés dels Diputats.

• Tot just s'ha anunciat que s'ampliaran els terminis per presentar esmenes, allargant encara més la seva aprovació.
• La maniobra política apunta a una estratègia per evitar que el tràmit interfereixi amb les eleccions municipals i generals del 2023.

Quin és el debat? El Congrés ha estat escenari de molts enfrontaments sobre punts concrets de la llei trans, però quines són les posicions de fons en pro i en contra de la llei?

(2) con un inmenso y profundo dolor, de una formación política para la que he pedido el voto desde hace 45 años, desde aquel 13 de agosto de 1977 que aparecí en prensa escrita de la época y me calificaron de “travestí politizado”

— Carla Antonelli / 🏳️‍⚧️☂️ (@CarlaAntonelli) October 18, 2022

Parlem amb dues dones que s'autodefineixen com a feministes amb posicions contràries sobre la llei:

• En contra: Juana Gallego, professora de la facultat de Comunicació de la UAB, fa més de 35 anys que realitza estudis de gènere.
• A favor: Neu Tur, politòloga experta en comunicació i en estudis de gènere.

Els conceptes clau:

• Sexe: fa referència a la biologia física de les persones humanes. Gallego afirma que "és una realitat material perquè els homes i les dones tenim funcions diferents i els nostres cossos són diferents". Tur considera que "la realitat biològica no és tan fàcilment classificable en un espectre binari (home i dona), molts estudis han demostrat que la corporalitat no és binària".
  • Sexe binari: es tracta de la classificació únicament en dos grups: home i dona.
• Gènere: fa referència a la construcció social de rols i característiques segons el sexe. Per a Tur, "és una ficció que naturalitza condicions sobre una corporalitat binària que no és real". Gallego exposa que "són les condicions que cal complir per a ser reconegut en societat com a home o dona".
• Trans: 
  • Gallego considera que és un terme "inventat que ha tingut èxit i del qual se n'han aprofitat per fer veure que hi ha un col·lectiu que realment no sabem quines característiques té". Afegeix que "la societat ha acceptat molt fàcilment el concepte perquè ha rebut un missatge molt potent per part del negoci del cos".
  • Tur, per la seva banda, explica que les persones trans són aquelles que "la seva identitat no es correspon amb la lectura social que s'ha fet del seu cos. Tenen identitats no normatives que els hi impedeixen poder tenir una vida plena en societat".

Per què és o no important la llei trans?

Juana Gallego opina:

• "Aquesta llei només canviarà l'autodeterminació del sexe. Permet que qualsevol persona, amb els matisos d'edat, i altres que estipula la llei, pugui escollir el seu sexe".
• "No cal canviar de sexe per poder ser com vulguis ser".
• Si t'agraden les coses de nois no et converteixes en noi ni viceversa".
• "El sexe no s'escull, és una realitat biològica. Que es pugui escollir és una ficció jurídica". 
• "Aquesta llei no resoldrà els problemes de les persones anomenades trans. No és ni urgent ni necessària".

Neus Tur opina:

• "El dret a l'autodeterminació de gènere és una qüestió de drets humans".
• "La llei despatologitza la transsexualitat". Fins ara era necessari "assumir una psicopatia, una malaltia mental" per poder exercir el dret a l'autodeterminació de gènere.
• "És una lluita contra la discriminació, l'odi i la violència que pateixen les persones trans pel fet de no ser reconegudes".
• "Encara s'està qüestionant la coalició de drets entre la identitat de gènere i el lliure desenvolupament en termes mèdics", ja que fins ara era necessari sotmetre's a un procés hormonal per poder canviar de sexe.
• "És una qüestió de tenir dret a ser i existir".

Sobre el possible frau de llei: un dels punts que més debat ha suscitat ha estat la possibilitat de fer un ús inadequat de la llibertat d'autodeterminació del sexe.

Juana Gallego exposa

• Que "cadascú no pot fer el que vulgui: una persona que viu a Catalunya no pot votar a Andalusia, per exemple, i una persona negra no pot ser blanca".
• "En la majoria de canvis es requereixen uns requisits, però per canviar el sexe no".
• "Si algú es canvia de sexe, formarà part de les estadístiques d'aquest i aleshores, com comptabilitzarem la desigualtat? Com sabrem les necessitats diferents d'homes i dones a la societat? Ho deixarem a la bona fe de la gent? Qui diu que no hi haurà homes que s'aprofitin de la llei?".

Neus Tur valora

• Sobre la possibilitat que hi hagi homes que s'aprofitin de la llei que "als homes no els hi fa falta canviar-se el sexe per abusar de les dones i imposar-se, ja ho fan".
• "Ja està estipulat que els fets jurídics s'adjudiquen al sexe amb el qual es van cometre".
• "La possibilitat de frau de llei no ha d'impossibilitar la llei, sinó no en tindríem de lleis".
• "Es tracta d'un reconeixement de drets i el discurs d'odi i de por té una transcendència material", afegeix que "els drets humans no s'haurien ni de debatre".