Justícia europea
Les empreses poden prohibir dur signes religiosos a la feina, segons la justícia europea
Foto: | Jakayla Toney | Unsplash
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avala que les empreses puguin prohibir dur signes visibles de conviccions religioses, filosòfiques o espirituals, sempre que s'apliqui de manera "general i indiferenciada" entre els treballadors.
Què diu el TJUE?
- El tribunal apunta que una empresa que prohibeix manifestar les conviccions religioses no constitueix "una discriminació directa", sempre que s'apliqui de "forma general i indiferenciada".
- Tanmateix, el tribunal precisa que una norma interna d'aquest tipus pot constituir, però, una diferència de tracte indirectament si això ocasiona una "desavantatge particular" pels treballadors.
D'on venim? El cas respon a una empresa belga que va prohibir una dona musulmana fer unes pràctiques per portar el vel l'any 2018.
- La política de neutralitat de l'empresa establia que la noia s'havia de treure el vel, cosa que ella es va negar a fer.
- Posteriorment, es va oferir canviar el vel per una altra peça que li cobrís el cap, però la companyia també ho va rebutjar.
- Per aquest motiu, la noia va portar a la justícia el que considerava una discriminació per motius religiosos.
A la pràctica. El tribunal assenyala que en el moment que existeixi una discriminació indirecta en aquests casos:
- La justícia d'un estat membre podrà concedir una major importància als interessos religiosos d'una persona que als interessos de l'empresa, sempre que això es desprengui del seu dret intern.
Categoria: Societat