Les granotes a Txernòbil, més fosques per protegir-se de la radiació

Un estudi ha conclòs que les granotes de la zona de Txernòbil (Ucraïna) tenen una pigmentació més fosca que les dels voltants. Això les hauria protegit de la radiació de la catàstrofe nuclear.

Per què és important? Aquesta és una de les primeres proves de l'existència de respostes adaptatives contra la radiació en animals vertebrats. En aquest cas, sobre la pitjor catàstrofe nuclear de la història.

Al detall: 

• Els individus amb una coloració més fosca, és a dir, amb més melanina, haurien patit un menor impacte de la radiació.
• Aquesta major protecció hauria fet que la seva freqüència dins la població es veiés augmentada fins a l'actualitat.
• La investigació s'ha fet a 12 localitats amb diferents nivells de contaminació radioactiva, mesurant els nivells de melanina i la radiació que pateix cada granota.
• La revista Evolutionary Applications ha publicat l'estudi, de Germán Orizaola (Universidad de Oviedo) i confirmat per Pablo Burraco (Estación Biológica de Doñana).

Què diuen?

• "L'impacte inicial de l'accident sobre la natura de la zona i la població humana va ser sever", recorda Orizaola en un article de SINC.
• "Determinar l'impacte a llarg termini sobre els ecosistemes naturals d'un accident com el de Txernòbil s'ha convertit en una prioritat científica", afegeix.
• "L'estudi obre noves línies d'investigació per examinar el paper que la melanina pot jugar en la protecció davant la radiació", conclou a l'esmentada agència de notícies científiques.

Context: 

• La central nuclear de Txernòbil va patir una explosió el 26 d'abril de 1986, quan el territori pertanyia a la Unió Soviètica.
• 31 persones van morir de forma directa i moltes més de forma indirecta i prematura per la radiació, que també va provocar malformacions.
• Per això, és impossible determinar l'impacte real de la catàstrofe nuclear, considerada la pitjor de la història junt amb la de Fukushima el 2011.