Barcelona i Àrea
L’escriptora Najat el Hachmi
Foto: L’escriptora Najat el Hachmi | Twitter / @bcn_ajuntament
Mercè 2023

Polèmica per la pregonera de la Mercè 2023 a qui acusen de transfòbia

Temps de lectura: 2 minuts
L’escriptora Najat el Hachmi
Foto: L’escriptora Najat el Hachmi | Twitter / @bcn_ajuntament

Els primers detalls de la propera edició de la Mercè 2023 es van desvelant i no han estat exemptes de polèmica. La designació de la pregonera d'enguany ha generat rebuig per col·lectius LGTBIQ+ que l'han acusat de trànsfoba a les xarxes socials.

Què en sabem? L'Ajuntament de Barcelona ha presentat la pregonera de la festa major d'aquest any, l'escriptora Najat El Hachmi.

  • Després de saber-se la notícia, diverses persones han acusat l'escriptora de transfòbia, per les controvertides paraules en els seus articles d'opinió a alguns mitjans.

En detall: L'Observatori Contra l'Homofòbia ha criticat aquest nomenament a les xarxes socials indicant que "és absolutament inadmissible que una figura pública obertament contrària a drets i llibertats de les persones trans sigui la pregonera de la Festa Major de Barcelona".

  • L'Observatori afegeix que volen unes "Festes de la Mercè lliures de transfòbia" i demanen una "reconsideració" per part de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
  • A aquesta petició s'afegeixen altres entitats com la Plataforma Trans i l'activista Curro Peña, qui ha publicat una piulada en contra d'aquesta decisió. 
  • "De què serveix presumir de la bandera LGTBI si després es dona veu a gent que diu bestieses com Carla Toscano o Rocío Monasterio?", diu Peña.

Qui és? Najat El Hachmi va néixer a Beni Sidel, el Marroc, el 1979, i va créixer a Vic, on es va traslladar amb la seva família, musulmana i marroquina, als 8 anys.

  • Va cursar filologia àrab a la Universitat de Barcelona i va fer de mediadora cultural a Vic i de tècnica d’acollida a Granollers abans de dedicar-se de ple a la literatura.
  • La seva carrera com a escriptora va començar amb la publicació del seu primer llibre el 2004, Jo també soc catalana. El 2008 va guanyar el premi Ramon Llull amb L’últim patriarca, traduït a deu llengües, que va rebre el Prix Ulysse i va ser finalista del Prix Méditerranée Étranger 2009.