Mor l'home que va inspirar la pel·lícula 'La Terminal' al mateix aeroport

Mehran Karimi Nasseri, d'origen iranià, ha mort d'un atac al cor a la Terminal 2F de l'aeroport Charles de Gaulle de París, el mateix lloc on va passar 18 anys de la seva vida.

Per què és important? El seu curiós cas va inspirar la pel·lícula de Steven Spielberg 'La Terminal', protagonitzada per Tom Hanks. Va viure a la Terminal 1 de l'aeroport des del 1988 fins al 2006, primer a causa d'un llimb legal perquè no tenia títols de residència i després per elecció pròpia.

D'on venim?

• Nasseri afirmava ser britànic, però es creu que va néixer l'any 1945 a la província iraniana de Khuzestan.
• Amb 23 anys, poc després que el seu pare morís de càncer, la seva mare el va informar que no era la seva mare real i que era fruit d'una aventura entre el seu pare i una infermera escocesa.
• Enviat a Gran Bretanya, va passar tres anys estudiant Estudis Iugoslaus a la Universitat de Bradford i va participar en una protesta contra el Sha, motiu pel qual li van retirar el passaport quan va tornar a Teheran.
• Bèlgica li va concedir l'estatus de refugiat el 1981, va intentar viatjar a Gran Bretanya per trobar la seva mare real.
• Va llençar els seus documents d'identitat per la borda d'un vaixell amb destinació a Anglaterra, creient que ja no els necessitava.
• Sense cap mena d'identificació, va caure en un llimb sense estat.

Què ha passat?

• En els últims anys, va passar un temps a un hospital per a una operació, més tard a un hotel a prop de l'aeroport, pagat amb els diners que havia rebut pels drets de les pel·lícules i fins i tot un refugi per a persones sense sostre.
• Les darreres setmanes, però, les va passar a l'aeroport, segons el responsable de l'aeroport.

A més:

• La seva història va inspirar una pel·lícula francesa de 1993 i una òpera del compositor Jonathan Dove.
• Però l'adaptació més famosa va ser 'La Terminal' de Steven Spielberg, protagonitzada per Tom Hanks i Catherine Zeta-Jones.
• Tot i que la productora del director hauria pagat a Nasseri pels drets de la seva història, el seu nom no apareix a la pel·lícula ni a cap material publicitari oficial.
• L'any 2004 es va publicar una autobiografia, escrita per l'autor britànic Andrew Donkin.