The Hole X: ara mateix

Els cabarets berlinesos van revolucionar el segle passat. Eren un retrat de la societat de l’època, des de dues perspectives: la política i l’eròtica. Suposaven una caricatura del món moderat i convencional, a través de la reivindicació de temes polèmics en un escenari. Eren un cant a la infidelitat, al col.lectiu LGTBI, a l’erotisme i la promiscuïtat. Amb les seves cançons, Marlene Dietriche, criticava el bel·licisme i la violència masculines.

Anita Berber introduïa els nus integrals a l’escenari i lloava les excel.lències de l’alcohol i les drogues. Lotte Lenya feia sàtira política sense calcular les conseqüències d’una valentia que va pagar amb escreix. De sobte, la música, la festa i l’exhibició dels cossos es convertien en una tribuna popular absolutament crítica amb el seu temps.

Els cabarets berlinesos eren hereus dels cabarets parisins, com el famosíssim Moulin Rouge, creat a finals del XIX per un català, Josep Oller, als peus de Montmartre. S’hi reunien persones de classes socials molt diverses amb l’objectiu comú de divertir-se entre la procacitat de les cançons i la bellesa dels cossos. Les revistes que s’hi interpretaven eren una mena de revisió de l’actualitat, feta des d’una mirada procaç, agosarada, irreverent.

Fins a quin punt The Hole X beu de totes aquestes fonts per crear un nou espectacle? Com s’alimenta de la tradició del Cabaret europeu i hi incorpora elements originals, reflexos del temps hiperbòlic i esperpèntic que ens toca viure?

The Hole X celebra el desè aniversari de The Hole, una dècada d’existència als escenaris, amb una barreja de personatges icònics i de noves aportacions. És un espectacle de circ, burlesque, teatre, cabaret, música i humor. Un humor canalla i sensual, que convida a deixar-se anar, a la participació del públic, a les emocions del moment i a la festa. Podem veure’l al Port Vell de Barcelona fins el 22 de gener. 

THe Hole X és atractiu i sorprenent, pot fugir en algun moment de l’erotisme per caure en un toc groller, de carn vol carn. Té un ritme àgil amb una successió de números que van saltant d’un gènere de l’espectacle a l’altre: les acrobàcies i els jocs corporals del circ, després els monòlegs, rius de paraules que poden  resultar excessives però que no deixen indiferents, i també la força, la lluminositat i l’alegria dels cossos. Procacitat i suggerència.

Entreteniment i crítica. Sensacions que es combinen de forma intensa per arribar al públic, elements esperpèntics inclosos: com un bingo i el sorteig d’un pernil (més carn en un show on la carn és protagonista). En algun moment, em va recordar El Lio d’Eivissa, tot i que aquest últim sigui més light i més elegant. 

Els cabarets tenen, deixant de banda els diferents nivells de qualitat artística que ens ofereixin, un denominador comú. Són un gran Carpe Diem, una invitació desacomplexada a gaudir del present i de la vida, ara mateix.