Del desafiament iranià a la passivitat europea
El partit d'Anglaterra-Iran va anar més enllà del futbol, enmig del polèmic Mundial de Qatar. Per què?
Per què és important? La Selecció d'Iran va negar-se a cantar l'himne del país, desafiant a la República Islàmica. Un clar contrast amb el tímid esforç dels anglesos per oposar-se a les restriccions de la FIFA per la defensa dels drets LGTBIQ+.
Background
- Les protestes dels jugadors contra la República Islàmica son per Mahsa Amini
- La jove de 22 anys va morir a Teheran a mans de la policia per no portar el vel correctament
- Mahsa es va convertir en un símbol i va desencadenar protestes que van acabar amb repressió del règim d'Iran
En detall: A Sardar Azmoun, una de les referències de la Selecció, se'l va amenaçar amb no convocar-lo amb Iran, per donar suport a les dones iranianes.
- A xarxes va publicar que "Hauria de fer-los vergonya la facilitat amb la qual s'assassinen a les dones. Llarga vida a les dones iranianes"
- El missatge es va esborrar unes hores després
Situació actual Tots els esportistes de la Selecció, inclosos els de la banqueta van decidir protestar al partit contra el líder suprem, Ali Jamenei i el president de la República, Ebrahim Raisi. Fins i tot els aficionats del país van xiular l'himne.
A partir d'ara: Els futbolistes s'exposen a represàlies per part de la República Islàmica per un desafiament a escala mundial.
Visió global:
- Per la seva banda, Europa va sucumbir a les pressions dels organitzadors i no van portar el braçalet LGTBIQ+
- Anglaterra, Gal·les, Bèlgica, Dinamarca, Països Baixos, Alemanya i Suïssa van preferir no arriscar-se a sancions
Tot i això: Alex Scott, reportera de la BBC i reportera britànica no va dubtar i va portar el braçalet a la retransmissió del partit.
