El Barça haurà de pagar 23 milions d'euros a Hisenda

Nou cop econòmic per al FC Barcelona. L'Audiència Nacional ha confirmat aquest divendres la Resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central, que va imposar al Barça el pagament de gairebé 23 milions d'euros per l'IRPF entre els anys 2012 i 2015, amb Josep Maria Bartomeu com a president, derivat de les retribucions abonades als agents esportius dels jugadors.

En detall: El jutge ha desestimat el recurs presentat pel club blaugrana l'any 2020 i l'insta a fer front a la quantia derivada de la liquidació tributària.

• La quantia és de 8.764.118 euros, a la qual s'ha d'afegir, en concepte de sanció, l'abonament de 3.031.893 euros (2012), 4.348.402 euros (2013), 5.172.955 euros (2014) i 1.414.158 euros (2015).
• L'Administració, d'una banda, sosté que les retribucions pagades pel club als agents dels jugadors, atès que presten els seus serveis als futbolistes i no al club, d'acord amb el que estableix el Reglament d'agents de jugadors, tenen la naturalesa de rendiments de treball i estan subjectes a retenció en el moment de l'abonament, per la qual cosa està obligat a ingressar la retenció corresponent.
• El Barça, per part seva, entén que els imports abonats als agents contractats pel club corresponen a la retribució acordada pels seus serveis prestats a l'entitat esportiva i, en aquest sentit, no cal imputar com a retribució dels jugadors les quanties que corresponen a prestacions de serveis al club.

Situació actual: L'Audiència Nacional nega que els serveis siguin prestats al Barça. 

• La resolució afirma que "dels fets constatats per la Inspecció, resulta que els pagaments realitzats pel Club ho han estat en nom i per compte dels esportistes que són els efectius destinataris dels serveis prestats pels agents, mentre que es dona l'aparença que els agents estan prestant un servei encarregat pel Club o representant el Club, la qual cosa no s'acredita de cap manera i la realitat que reflecteixen els documents de l'expedient és contrària a aquestes circumstàncies, ja que els agents representen els jugadors i actuen en interès d'ells. 

Per acabar: El tribunal explica que en la simulació tributària és necessària la utilització d'artificis encaminats a l'elusió impositiva, això és, a gaudir d'avantatges fiscals que no corresponen a la real operació realitzada.

• "S'aparenta retribuir per part del club a l'agent uns serveis inexistents, quan en realitat s'està abonant part de la retribució al jugador d'aquesta manera, pels serveis que presta al club, amb la incidència tributària corresponent, que afecta l'IS, IVA i IRPF, distorsionant la base imposable d'aquests conceptes tributaris", afirma la sentència.