Albert Om colpeix buscant l'avi mort a la guerra: "El van matar el primer dia"

Quanta guerra! ha tornat aquest dimecres a TV3 per explicar la història punyent de la família de l'Albert Om, que va perdre l'avi a la Batalla de Balaguer. De la mà d'Eloi Vila, el presentador d'Islàndia de RAC1 ha explicat que les filles i els nets mai han sabut on són les seves restes.

Per què és important?

• Josep Ferrer i Codina, l'avi de l'Albert Om, va anar al front del Segre quan tenia 31 anys.
• Estava casat, tenia dues filles i la seva dona estava embarassada i a punt de tenir la tercera criatura, una altra nena.
• Va morir el maig del 1938 a la Batalla de Balaguer, el primer dia que va entrar a combat.
• Mai se n'ha recuperat el cos. Més de 80 anys després, la família només té sis cartes i quatre fotos de record de l'avi.

Què diu Albert Om?

• "El primer dia que entra en combat, el maten".
• "De vegades penso que és un consol que morís el primer dia. Si el final havia de ser aquest, potser millor que s'acabés només començar".
• "La meva besàvia mai va acceptar que el seu fill s'havia mort. Tocaven el timbre després de 30 anys i encara deia "serà en Pepet"".
• "Vaig venir a veure-ho [la placa en memòria del seu avi instal·lada pel programa Trinxeres] quan va fer 80 anys de la batalla. El que em sap més greu és no haver portat la mare, que va morir fa el 2019".

En profunditat:

• Sense l'avi, la família va sobreviure amb l'estraperlo. La iaia de l'Albert Om buscava menjar al Lluçanès —ous, carn i oli— i des de l'estació de Vic ho repartia per cases de Barcelona.
• Sobre la memòria de Josep Ferrer, Albert Om relata que la seva àvia mai no en parlava. "Tot el que conec de l'avi, ho sé per la meva mare. Ens explicava que era músic, picapedrer...".

Per últim: L'Albert Om i la seva família encara busquen les restes del seu avi. Per continuar amb la recerca, el Banc d'ADN de l'Hospital Vall d'Hebron ha pres mostres de saliva al periodista. D'aquesta manera en podran elaborar un perfil genètic i introduir-lo a la base de dades.

• "M'agradaria trobar els ossos, però em faria més il·lusió que els hagués pogut enterrar la iaia. El que seria de justícia és que ara poguessin estar junts"