Els berenars d'El Circ: dolç i una mica de salat

A El Circ treballen a la redacció a la tarda. Com que el programa és a les onze de la nit, ens hi posem després de dinar.  Això fa que de tant en tant, és a dir, cada dia, berenem. I berenem mooooolt malament. Ens cruspim tot el que algú posa a la taula. En general, i com a equip, el que més agrada és el dolç. Però no us penseu que som uns sibarites, no. Ens mengem tot allò processat de marca blanca que som capaços d’aconseguir. O per què ho ha dut l’Alejandra, o l’Estefania, o les dues. Així que els croissants de xocolata d’un euro i mig la safata van que volen. El Frank sempre s’indigna, però s’ho menja, que és la millor manera de passar desapercebut i pensar que ningú s'assabenta que agafa un parell de pastes. He de dir que dura poc tot plegat. L’Ivan va començar a dur salat (bàsicament fruits secs) però ho ha deixat de fer. No sé per què. No li he preguntat, però ho trobo a faltar.

El que més agrada és el dolç. Però no us penseu que som uns sibarites, no. Ens mengem tot allò processat de marca blanca que som capaços d’aconseguir.

Quan no hi ha res, però a vegades hem de sortir a comprar coses d’atrezzo pel programa, qui surt carrega. I de vegades carrega molt. No entenc com en un any no ens hem posat tots com un “bacó”, que diria el Joan Laporta, fins i tot diria que ha passat el contrari. En general, l’equip està més prim que fa un any, cosa que fa que seguim menjant dolços de baixa volada. Som la demostració que els dolços processats no engreixen.

De vegades apareixen les llaminadures. Aquestes sí que desapareixen abans que toquin la taula. Si ve l’Aina apareixen bosses de “Fritos” o de patates amb gustos mooolt estranys.

Jo soc més de salat, així que com que ara som més a la redacció per què hi ha més programes, ataquem les bosses de fruits secs o patates fregides dels companys d'El Pentàgon. Allà apareixen fruits secs AL CURRY! Sí, sí, jo tampoc entenc qui es va pensar que era bona idea tirar curry als cacauets, però existeix. I com que moltes vegades no hi ha res més, ataco a la bossa d'El Pentàgon. 

Des d’aquí vull donar les gràcies per haver fitxat aquest equip. Gràcies a ells hi ha més salat a la redacció. A més que ells i elles són tots uns salats. 

L’equip de “Senabre contraataca” ens agafa lluny a la redacció i no sé si mengen quan treballen. Prometo fixar-m'hi.

Després sopem cap a les nou, però això ja us ho explicaré un altre dia. O no. Ves a saber. Això sí, tot i que bereni i sopi, quan arribo a casa vora les dues de la matinada el meu fuet i la meva cervesa no es poden perdonar. De vegades, fins i tot ataco un mini Babybel.

Des d’aquí vull donar les gràcies per haver fitxat aquest equip. Gràcies a ells hi ha més salat a la redacció. A més que ells i elles són tots uns salats. 

Que bons estan els mini Babybel, no trobeu?