La malaltia crònica que pateix Carla Lladó, que li va impedir caminar durant dues setmanes
Carla Lladó, la periodista i directora del programa de TV3, Joc de Cartes, visita l'espai Planta Baixa per explicar a Agnès Marquès com és viure amb dolor crònic a causa d'una epidural que li van posar sense que ella volgués.
Què sabem? La comunicadora Carla Lladó ha passat pel programa presentat per Agnès Marquès per explicar la seva complicada situació, a la que fa front des de fa força temps. Una situació difícil amb la qual Lladó, com ha dit, ha après a viure. Especialment, gràcies a l'ajuda de tots els metges que l'han tractat.
Què ha dit? Preguntada per Agnès Marquès, Carla Lladó ha explicat l'origen del seu problema crònic de salut.
- "Després de tres filles, moltes mares patim morenes. Jo en tenia. No era d'aquelles normals que amb pomada marxen, sinó que havia de passar per quiròfan".
- "Abans d'entrar a quiròfan portava dues hores insistint que no volia epidural, però me la van posar igualment".
- "Al cap de 72 hores, tenia impossibilitat locomotora, és a dir, no podia caminar".
- "Cridava que m'arranquessin les cames, literalment. Vaig estar dues setmanes ingressada i amb 38 anys haver-me de veure estirada al llit, no era el meu somni".
A més a més: Carla Lladó, al seu pas pel programa de les tardes per TV3, ha explicat que després de vàries proves els metges li van detectar que l'epidural li ha generat un dany en el sistema nerviós, com si l'hi haguessin cremat.
- "Em nego a pensar que la meva vida ha de passar sempre per tenir dolor".
- "Actualment, el dolor ha deixat de ser tan intens gràcies a una medicació molt potent que em prenc amb grans dosis. La medicació que prenc jo li donen a molta gent que pateix d'epilèpsia".
Les seqüeles: La directora del programa Joc de Cartes ha dit que la malaltia que pateix és crònica i que d'ara endavant ha d'aprendre a conviure amb el dolor i amb les conseqüències que això li genera. Gran part de la seva evolució la deu a la doctora que la visita de l'Institut Guttmann de Barcelona.
- "Sovint tinc tremolor i m'oblido de coses. També m'encallo a l'hora de parlar amb paraules bàsiques".
- "Tampoc puc anar amb moto, ni creuar les cames, ni utilitzar copes menstruals. Tacons, per exemple, tampoc en puc portar quasi mai. Si la gent vol buscar una comparativa el que em passa a mi és com una ciàtica però multiplicada per un milió".
Per últim: Carla Lladó ha dit que és molt important que la gent parli dels seus problemes de salut, per no silenciar-los i que tothom sàpiga de la seva existència. Una pràctica, ha comentat, molt comú als Estats Units on tothom es queixa per males praxis en els hospitals. "Allà tot es diu" ha afirmat.
- "Aquí tothom calla i és necessari donar veu. Ajudem-nos, no podem callar".
- "Us agraeixo molt poder parlar de la meva situació en aquest programa perquè crec que és el moment i lloc per donar veu a totes les coses que passen i a la gent que té dolor crònic però per altres motius".