El vel a Catalunya: Qui el porta i per què?

L’ús del hijab, així com de la majoria de tipus de vels islàmics, sovint està relacionat a una imatge d’una dona essencialment submisa i obedient. Segons algunes testimonis amb qui ha pogut parlar Principal, la creença general és que una dona musulmana porta mocador perquè algú de la seva família ho ha decidit, sense tenir opció de decisió pròpia. Però no sempre és així.

Per què és important? La decisió de portar vel o no ve acompanyada de molts judicis de valor, de pressió social i d’una gran quantitat de crítiques per part de la ciutadania. 

• El fet de portar un vel està relacionat amb una infinitat d’expectatives, prejudicis i exigències sobre les dones que moltes vegades són difícils de complir.
• El vel islàmic és una peça habitual que la dona musulmana pot usar per motius religiosos o altres motius personals. El seu ús pot suposar encara en l'actualitat alguns conflictes, sobretot en l'espai públic.

Les testimonis: Dones musulmanes expliquen en una entrevista amb Principal les raons que les van portar a posar-se, no posar-se o treure’s el vel a Catalunya.

• El porta: La Fatima té 24 anys i és mestra a Tarragona. Explica que el fet de portar-lo mai ha suposat una limitació.
  • "El motius van ser, a part de religiosos, que suposo que són evidents, també per trencar estereotips i demostrar que és un símbol d'identitat, però que som persones que anem molt més enllà d'un vel".
  • "La nostra vida no es basa només a estar a casa i ja està, que és el que desgraciadament pensa molta gent".
  • "Portar un tros de tela no ens limita a fer certes coses".
  • "Entenc les que no el porten perquè jo sempre he defensat que és decisió personal i lliure, no totes coincidim".
  • "En el meu àmbit no m'ha limitat. El porto a la feina i l'he portat a la Universitat i mai he tingut cap problema".
  • "Sí que m'he sentit amb més d'una mirada a sobre o amb preguntes incoherents, però és feina de tots i totes anar treballant i erradicant aquests pensaments".

• Mai l'ha portat: La Boutaina té 38 anys, treballa com a programadora a Barcelona i mai ha portat vel, tampoc quan vivia al Marroc.
  • "La decisió de no portar vel ve condicionada, en part, per la societat, però també pels imputs que m'arribaven, que em feien veure que aquell no era el camí a seguir".
  • “Em sento molt més qüestionada a Barcelona per no portar vel que quan vivia al Marroc”.
  • "Quan dic que soc del Marroc, sempre em pregunten per què no porto vel. Però al Marroc mai ho pregunta ningú".
  • "Al Marroc en general ningú t'obliga a portar-lo, és molt normal anar sense hijab".
  • “La meva mare, que sí que el porta, va ser qui em va animar a no posar-me’l, em va dir que ni parlar-ne”.

• Se'l va treure: Miss Raisa té 26 anys i és cantant. Sempre havia portat vel, però fa uns mesos va decidir deixar d’utilitzar-lo, i va fer un comunicat a les seves xarxes socials.
  • “El vel no em fa ser millor persona, simplement ha estat un símbol d’identitat d’imatge, però jo soc bona persona pels meus actes i valors i accions, no pel fet de portar-lo o no”.
  • "Volia passar desapercebuda. El vel ens porta una infinitat de prejudicis i expectatives que sovint són impossibles de complir. No vull representar res ni a ningú”.
  • "Em vaig treure el vel com a símbol per a deixar de vincular-me amb aquesta necessitat d'haver de representar".

Al detall: L’ús del hijab és encara un motiu de discriminació a Catalunya, i sovint aquest és el motiu que porta a moltes musulmanes a deixar d’usar-lo.

• La dona musulmana que porta hijab és representada com a pobre, dèbil i submisa de manera constant, com una persona mancada de tota agència i incapaç de valdre’s per si mateixa, segons l'Informe Anual de l’Observatori de la Islamofòbia a Catalunya.
• Des de l'entitat SAFI - Stop als Fenòmens Islamòfobs a Catalunya, assenyalen que un dels problemes principals amb què es troben a l’hora de lluitar contra la islamofòbia és la poca informació que hi ha sobre els mecanismes per fer-hi front, fruit de la normalització de certes actituds i situacions islamòfobes. 
• Des de Bayt al-Thaqafa expressen que les discriminacions islamòfobes s’han continuat produint després de la pandèmia i, fins i tot, han trobat noves maneres d’expressar-se en aquest context.
• Destaquen les discriminacions de baixa intensitat, però molt quotidianes, cap a dones que duen hijab en l’espai públic.

És obligatori? Algunes interpretacions de l'islam exigeixen que les dones es cobreixin el cap d’alguna manera. Aquestes exigències, a vegades, formen part de la legislació del país.

• El hijab continua sent obligatori per llei a l'Iran i l'Afganistan. A l'Aràbia Saudita, l'Abaya tradicional, un vestit obert que es portava sobre la roba, era obligatori per a les dones fins fa poc.
• Als països del Golf, cap d'aquestes peces és obligatòria per llei, però la pressió social fa molt difícil que una dona es mostri en públic sense, almenys, el hijab.

A més: França ha suscitat molta polèmica en els últims anys per la prohibició del vel integral en els edificis públics. A Espanya s’ha obert diverses vegades el debat, però no s’ha arribat a prohibir mai el seu ús.

Què diu l’Alcorà? La paraula àrab hijab apareix en l'Alcorà únicament amb el significat de ‘cortina’, sense referència a la indumentària femenina. 

• Les normes del comportament femení no estan detallades de manera explícita en el text, tot i que sovint el text ha estat utilitzat com a foment per construir una suposada obligació d’ocultar el cabell.