Contra la desinformació, més periodisme

Des que els mitjans de comunicació han perdut el monopoli de la informació en l’esfera pública, a partir de la irrupció d’internet i la possibilitat que atorga per a la difusió de tota mena de comunicació a qualsevol actor social, polític i econòmic, el periodisme ha viscut la transformació més important, segurament, de la seva història. 

Sovint s’ha parlat de la crisi del periodisme o dels mitjans de comunicació, com si es pogués equiparar tota mena d’estímuls comunicatius amb els que realitzem els professionals de la informació. Amb el temps l’ampliació de l’ecosistema comunicatiu s’ha demostrat com l’oportunitat per reivindicar precisament aquest ofici. La multiplicació exponencial de comunicació no ha comportat una millor informació, sinó més aviat tot el contrari. La saturació i un model basat en la immediatesa i el consum vertiginós ha generat terreny abonat per a la desinformació i un control encara més pervers per part dels actors polítics i econòmics. 

És per això que, ara més que mai, el periodisme esdevé una necessitat fonamental per preservar el dret de la informació, eix fonamental per a la maduresa democràtica. Els mitjans a través de la seva feina, aplicant criteris professionals lligats al rigor i la veracitat, tenen l’oportunitat de ser el referent pel contrast d’allò que els altres actors expliquen.  

És per això que, ara més que mai, el periodisme esdevé una necessitat fonamental per preservar el dret de la informació, eix fonamental per a la maduresa democràtica. 

I en aquest context és important que el panorama mediàtic sigui ric i abundant, capaç de captar totes les sensibilitats i d’arribar al màxim de ciutadania. La pluralitat del sistema mediàtic és sens dubte la millor eina per garantir la independència dels mitjans de comunicació, element cabdal en la qualitat democràtica i el control ciutadà de la resta de poders. I això explica en gran part els atacs furibunds que rep la premsa per part d’aquells moviments socials i polítics que detesten la llibertat d’informació i tenen una noció despòtica del poder.  

La qualitat democràtica d’un país es mesura amb moltes variables, però hi ha una que és molt simptomàtica, l’oferta mediàtica. La privació del dret de la informació a la ciutadania és un clar signe d’estats totalitaris. Per això és important que, en els anomenats estats de dret, es garanteixi una àmplia oferta de mitjans de comunicació, i és bona notícia que professionals de la informació es comprometin a obrir nous espais pel debat públic i el periodisme.

La qualitat democràtica d’un país es mesura amb moltes variables, però hi ha una que és molt simptomàtica, l’oferta mediàtica. 

A Catalunya els últims mesos estem d’enhorabona amb el naixement de nous mitjans de comunicació per enriquir els punts de vista en aquesta esfera pública. Perquè davant de l’immens flux comunicatiu al que està exposada la ciutadania, està bé que els periodistes reivindiquem el nostre espai en defensa, no de la nostra feina, sinó del dret de la ciutadania a tenir una informació treballada a partir de criteris professionals. Perquè ara més que mai, els que ens dediquem a l’ofici més bonic del món, hem de ser conscients que una de les principals amenaces per la salut democràtica a Europa és la desinformació, i contra ella una bona medicina és més i millor periodisme.