Octubre del 2017: cinc anys després
Els reptes econòmics que encarem
Fa 13 anys vaig tenir la sort de representar ERC al Parlament Europeu. En un context de plena incertesa econòmica, vam plantejar la política monetària com a eina indispensable per gestionar la crisi econòmica en la qual estàvem immersos.
En una època de tensions inflacionàries com l’actual, s’observen dues tendències que es contraposen: d’una banda, la pressió de l’oferta monetària existent i que empeny els preus a l’alça -la inflació- i, de l’altra, el canvi tecnològic, que tendeix a reduir els costos de producció i, per tant, s’hauria de traduir en una baixada dels preus.
El canvis tecnològics i les revolucions industrials viscudes al llarg dels darrers dos segles i mig, han comportat, sempre, una reducció dràstica dels costos de producció. Una possible via -vàlida el 2010 però també avui- per fer front a les tensions inflacionàries produïdes per una oferta monetària gegantesca és que els recursos financers que s’introdueixen en el mercat tinguin entre les seves principals destinacions la investigació i la innovació.
El canvis tecnològics i les revolucions industrials viscudes al llarg dels darrers dos segles i mig, han comportat, sempre, una reducció dràstica dels costos de producció
Aleshores teníem clar que bona part dels quantitve easings que introduïa el BCE havia de ser accessible als estats a través del finançament del seu deute públic. Però també a aquells àmbits relacionats amb l’impuls del canvi tecnològic i la investigació científica. Crèiem que aquells fons s’havien de distribuir de manera capil·lar i directa en benefici d’universitats i de centres d’investigació.
Avui podem disposar d’uns fons europeus estructurals que servirien per superar la crisi, també transferint-los als centres d’investigació -a més d’altres àmbits. El govern espanyol, però, no està aconseguint distribuir aquests fons amb el ritme i les quantitats que serien convenients. Cal més agilitat i uns objectius més definits per aconseguir que aquest canvi tecnològic aportés els efectes desitjables.
Avui podem disposar d’uns fons europeus estructurals que servirien per superar la crisi, també transferint-los als centres d’investigació
Els reptes socials que encarem
És evident que nosaltres volem defensar i garantir els drets socials que el país mereix, però, ara mateix, el marc constitucional de l’Estat impossibilita l’adopció de mesures de protecció d’aquests drets.
Val a dir que, aquesta setmana, es compleixen cinc anys d’una vaga general que va representar, a més, una aturada de país. Els sindicats hi van participar de manera massiva, conscients de la repressió exercida per l’Estat i convençuts que la independència no és tan sols un objectiu sinó també, un mitjà per assolir un model de prosperitat compartida, molt diferent del que disposem actualment.
Val a dir que, aquesta setmana, es compleixen cinc anys d’una vaga general que va representar, a més, una aturada de país. Els sindicats hi van participar de manera massiva
La magnitud dels reptes econòmics, climàtics, laborals, socials als quals avui ens enfrontem com a societat impliquen marcs institucionals d’escala molt superior als actuals. Podem dir que ens trobem als antípodes del que seria desitjable, amb uns bancs centrals drenant liquiditat per contenir la inflació. Malauradament, això pot frenar l’activitat econòmica i fer disparar l’atur. Tot ens porta a pensar que caldrà anticipar-nos i pensar en la millor manera de reduir la inflació i de minimitzar el cost social, fet que contribuiria, sens dubte, a la construcció d’una República que estigui al servei de tota la ciutadania.