L'altra Catalunya

A Catalunya més d’un milió i mig de persones viuen en el llindar de la pobresa. Són persones que no tenen totes les necessitats cobertes i que pateixen el risc d’exclusió que els aparta de tota possibilitat de progressar i ens aparta com a societat de la tant repetida igualtat d’oportunitats 

Aquests són els altres catalans, aquells a qui se’ls escatima espai en el debat públic i que normalment estan al marge dels grans debats de país. Aquests dies el Parlament de Catalunya ha iniciat la tramitació per la llei del Tercer Sector, una llei que persegueix una cosa tan simple com que les organitzacions i entitats que atenen aquestes persones tinguin un reconeixement legal i institucional. Per que sí, fins ara no hi havia cap normativa que emparés la feina que fan aquestes professionals en la millora de les condicions de vida d’una quarta part de la població, com si no existissin. Són persones que no tenen accés a l’habitatge, que han de acudir a la caritat per menjar o que, en plena “epidèmia” de salut mental, no tenen possibilitats de tractaments psicològics, per posar només tres exemples.

El Parlament ha iniciat la tramitació per la llei del Tercer Sector, que persegueix una cosa tan simple com que les entitats que atenen aquestes persones tinguin un reconeixement legal i institucional

Una llei que hauria d’interpel·lar a Govern i oposició si el que es vol és assolir un model social més just, perquè també les societats defineixen el seu caràcter i el seu desenvolupament amb l’atenció que són capaces de donar a les persones que més ho necessiten. La desigualtat és un termòmetre que serveix per definir el grau de desenvolupament col·lectiu. Per això una llei com la que s’està tramitant al Parlament esdevé una necessitat de país, mes enllà de les lluites partidistes o ideològiques. Construir la Catalunya del futur també és intentar integrar a tots i totes les ciutadanes en els èxits col·lectius. 

Ara que es debatran els pressupostos i que, una vegada més ens els presentaran com els més socials de la història, fóra bo que tinguessin en compte aquesta altra Catalunya, perquè un país socialment just és també un país amb més capacitat de capitalitzar el talent i de progrés.