Jugar-s’hi tot al marro
Escollir el mateix temps és guanyar temps i a aquesta màxima s’ha acollit Aragonès amb el seu nou Govern en minoria per afrontar l’any i mig que resta de legislatura. Amb aritmètiques variables i controlant els tempos esperen poder recollir uns bons resultats electorals que, a hores d'ara, les enquestes neguen.
S'ha escrit molt sobre les males relacions dels tres governs consecutius de JxC-JxS i ERC, així com la manca d'unitat de l’independentisme polític després de l'1-O, però les relacions entre tots dos es determinen per l'essència de cadascun d’ells, i no a causa de la conjuntura de l'extingit procés, ja que els profunds desacords entre ambdues formacions són constants des de temps d’en Tarradellas i en Pujol.
Les relacions entre tots dos es determinen per l'essència de cadascun d’ells, i no a causa de la conjuntura de l'extingit procés, ja que els profunds desacords entre ambdues formacions són constants des de temps d’en Tarradellas i en Pujol
El proper ple parlamentari serà l’avantsala de la qual s’acosta socioeconòmicament i electoralment, no només per la circumstància que és el primer del Govern Aragonès en solitari, sinó per l’expectació dels catalans que pateixen moltes dificultats i veuen que d’altres CCAA es prenen mesures d’ampli abast per als ciutadans. Es definiran posicions respecte a la reducció de l’IRPF per a rendes inferiors als 35.000 €; sobre la modificació de la legislació que ha propiciat que Catalunya sigui actualment un paradís per a okupes; i de la millora d’ajudes per a petites i mitjanes empreses que veuen compromès el seu futur per la pujada dels costos de producció. No sabem si el Neotripartit es deixarà veure o si tindrem sainet fins a les eleccions municipals de maig.
L’aprovació dels pressupostos de Generalitat, davant una possible negativa de Junts, passa necessàriament pel suport d’ERC als pressupostos Generals de l’Estat i d’Ernest Maragall als pressupostos de Colau i Collboni
Els vasos comunicants de la política catalana amb el mandat municipal de Barcelona i la política nacional del Congrés són evidents. L’aprovació dels pressupostos de Generalitat, davant una possible negativa de Junts, passa necessàriament pel suport d’ERC als pressupostos Generals de l’Estat i d’Ernest Maragall als pressupostos de Colau i Collboni. Tanmateix, aquells que creuen cegament en el poder d'aquesta simple estratègia de tres fitxes s’equivoquen, perquè no hi ha res més devastador per a un Govern que confiar només en l’aritmètica parlamentària obviant que la recessió anunciada s’apropa i el malestar social per la crisi econòmica fan caure governs, més fins i tot quan es perceben només com a eines per mantenir-se al poder. Sense l’adopció de mesures rellevants, no es poden assumir reptes ni resoldre dificultats. I el que és pitjor per a Aragonès: només amb el pas del temps i un senzill marro, no es reforça cap lideratge, per molt que tingui a la seva mà el botó electoral.
