Tites, tites
"Tites, tites. Qui s'han cregut que som? Es pensem que som aquí per la menjadora!" Els més joves no sabran a qui correspon aquest fragment del discurs impactant d'un polític català enretirat. Jordi Turull ha volgut aquest cap de setmana imitar Jordi Pujol, i tot i ser el més pujolista dels dirigents de Junts no li va arribar a la sola de la sabata. "Qui s'han pensat que som? Per qui ens han pres? Que es pensen, que per 4 despatxos i 4 cotxes oficials renunciarem a l'ànima, l'esperit i la missió de Junts per Catalunya? Es pensen això?", va pronunciar un visiblement desanimat Turull, a anys llum de l'enèrgic Pujol del "tites, tites".
Agafin els dos discursos i entendran aquesta comparació com l'explicació del que li ha passat a l'espai convergent. Pujol podia treure pit amb el "tites, tites" des de la presidència de la Generalitat, i amb el paper que CiU jugava a la política espanyola. Turull, en canvi, etziba un "per qui ens han pres" sense convicció ni força perquè transmet nítidament l'estat d'ànim del sector de Junts amb qui ell més sintonitzava, tot i haver aconseguit l'equilibri intern i salvar el tràngol de la consulta de la sortida del Govern.
Turull etziba un "per qui ens han pres" sense convicció ni força perquè transmet nítidament l'estat d'ànim del sector de Junts amb qui ell sintonitzava
El pujolista Turull, a qui injustament les circumstàncies polítiques mai no han acompanyat perquè cal recordar que la CUP el va tombar en la seva investidura com a president de la Generalitat el dia abans d'ingressar a presó, té a les seves mans decidir si planta batalla interna per reconduir la situació cap al seny del retrobament independentista amb ERC o si es deixa endur per una tendència arrauxada que un dia apunta al quart espai de Junts amb l'ANC i l'endemà, a la sociovergència.
El dilema de Turull: plantar batalla interna pel seny del retrobament amb ERC o deixar-se endur per la rauxa que un dia vol el quart espai amb l'ANC i l'endemà, la sociovergència
La duresa de l'oposició, per molt que hi hagi les eleccions municipals i Xavier Trias com a pastanaga a la cantonada, podria cohesionar Junts després de la disputa interna per sortir o mantenir-se al Govern només en el cas que hi hagi una bona estratègia i que aquesta sigui compartida. El repte de Jordi Turull és majúscul. Evitar escissions i friccions internes, i aconseguir que es posin d'acord i respectin el seu lideratge a l'entorn d'una idea: tornar a governar amb ERC algun dia, passar a governar amb el PSC a la Generalitat igual com ara s'està fent a la Diputació de Barcelona o, arribat el cas, somniar amb una candidatura amb l'ANC que els pogués convertir en la llista independentista més votada i confiar que ERC s'oblidarà de les ferides d'aquests dies i els investirà abans d'optar per un acord d'ells amb els socialistes.
Tornar a governar amb ERC algun dia, governar amb el PSC a la Generalitat com ara a la Diputació de Barcelona o somniar amb una candidatura amb l'ANC per convertir-se en la llista independentista més votada
Tornar a recuperar els "4 despatxos i 4 cotxes oficials" només serà possible sent la crossa dels socialistes o dels republicans a la Generalitat, perquè cap enquesta diu avui que Junts quedi primera a les eleccions al Parlament ni els deixa per davant d'ERC en el bloc independentista. Rebutjar els pressupostos de l'exconseller d'Economia de Junts només per endurir el to d'oposició al president Pere Aragonès no servirà perquè Junts guanyi les eleccions ni, molt probablement, per superar ERC entre els votants independentistes. I si algú creu que això últim és possible, aleshores que calculi la distància còsmica que es crearà abocant l'actual Govern a acceptar el 'sí' de Salvador Illa als pressupostos de Jaume Giró-Natàlia Mas.