Alguna cosa fa pudor de podrit a la Dinamarca del sud

Aquests dies arran del cas Dalmases, la intimidació d’un càrrec electe a una periodista, una vegada més hem tornat a fer surf, i hem abandonat el submarinisme, sens dubte la millor manera de conèixer el fons marí. Els focus han assenyalat l’actitud intolerable d’un diputat arran de l’entrevista que el programa FAQS de TV3 va realitzar a la seva presidenta, Laura Borràs, el passat mes de juliol, i els intents, tant per part d’ell com per part d’ella, primer de negar uns fets contrastats i després d’amagar les proves que així ho certificaven. 

En si el fet és gravíssim, i segurament ens podria fer arribar a una conclusió senzilla: persones que fan de l’abús de poder un forma d’actuació política no són dignes de representar-nos en les institucions democràtiques, perquè són una amenaça i alhora generen rebuig entre la ciutadania, que és qui s’ha de sentir representada. 

Persones que fan de l’abús de poder un forma d’actuació política no són dignes de representar-nos en les institucions democràtiques

Però més enllà de l’episodi concret, si deixem el banyador i les onades, i ens posem el neoprè per arribar a submergir-nos, encara és més preocupant el fons de la qüestió. Pel que hem sabut, que el diputat va encarar-se a la periodista de TV3, perquè segons ell no havia complert allò que havia acordat. O dit d’altra manera, el programa no havia seguit els dictats que des del poder polític se li havien donat per a l’entrevista a Laura Borràs. 

El cas Dalmases destapa una pulsió del poder respecte a la premsa que és molt perillosa, i que consisteix en un intent permanent per controlar la nostra feina

Aquest és el veritable fons de tot plegat. Perquè el cas Dalmases destapa una pulsió del poder respecte a la premsa que és molt perillosa, i que consisteix en un intent permanent per controlar la nostra feina. La revelació no és menor, perquè només es pot considerar que un país és plenament democràtic si la premsa pot treballar amb independència, lluny de les urpes del poder. El dia que normalitzem pactes sobre continguts periodístics entre polítics i periodistes, haurem acceptat la mort tant del periodisme com de la democràcia. I el fet que hi hagi qui ho vulgui normalitzar, no és més que la constatació que a la Dinamarca del sud, alguna cosa fa olor de podrit.