Illa: Obiols o Montilla?

El cap de l'oposició, Salvador Illa, té un botó nuclear de la mateixa manera que el president Pere Aragonès en té un altre. Illa pot presentar una moció de censura amb la primera excusa que trobi, i vist el desconcert de Junts vés a saber si no tindria raó Joan Canadell i encara li donarien suport els exconvergents ja sigui pensant en eleccions immediates o en Jaume Giró de vicepresident del primer govern sociovergent de la Generalitat. Aragonès pot convocar eleccions quan consideri, aquest seria el seu botó nuclear. Però tant Aragonès com Illa saben que ara és impensable prémer els seus botons nuclears perquè tots dos fan crides a l'estabilitat i han après a gestionar els tempos. Les presses de Junts per rebentar la legislatura ara que acaben de sortir voluntàriament del Govern no coincideixen amb els interessos d'Aragonès ni d'Illa. Hi ha pressupostos i municipals per endavant.

Les presses de Junts per acabar amb la legislatura ara que han sortit del Govern no coincideixen amb els interessos d'Aragonès ni d'Illa

Salvador Illa té una missió i un encàrrec. La seva missió és esdevenir, tard o d'hora, president de la Generalitat. El seu encàrrec, de Pedro Sánchez, és ajudar el socialisme espanyol guanyant les municipals a Barcelona i no trencar els equilibris de l'estabilitat i la governabilitat en l'eix Moncloa-plaça Sant Jaume a banda i banda. El PSOE podrà conservar la presidència del govern espanyol amb uns bons resultats del PSC a Catalunya, d'acord, però també amb el suport determinant d'ERC al Congrés i al Senat.

Aquesta xarxa de seguretat que té avui Pere Aragonès —els 13 diputats republicans a Madrid— és un hàndicap per a Salvador Illa. Pedro Sánchez és a La Moncloa gràcies a la responsabilitat d'ERC, que no prefereix un govern de la dreta extrema amb PP i Vox per molt que al PSOE li costi complir amb Catalunya, però això és incompatible amb cap pressa d'Illa per desbancar Aragonès abans d'unes eleccions al Parlament. En aquesta ocasió, les necessitats de Sánchez al Congrés i la voluntat d'Illa d'anar allargant la legislatura catalana oferint imatge d'oposició responsable són plenament coincidents. Aragonès sap que simplement és qüestió d'esforçar-se en la negociació pressupostària espanyola primer i catalana després, i, entremig, treure rèdits de la desjudicialització i de la taula de diàleg. 

Pedro Sánchez és a La Moncloa gràcies a la responsabilitat d'ERC, però això és incompatible amb cap pressa d'Illa per desbancar Aragonès abans d'unes eleccions

A tot això, Salvador Illa a qui s'acabarà semblant més, a Raimon Obiols o a José Montilla? Obiols i Montilla eren els líders del socialisme català quan Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero eren a La Moncloa, respectivament. Obiols a l'oposició, i Montilla al govern. Obiols va ser víctima de l'entesa entre Felipe González i Jordi Pujol, i del fet que mai va guanyar unes eleccions ni va poder arribar a la presidència de la Generalitat. Montilla, en canvi, tot i no guanyar, va poder ser president de Catalunya mentre Rodríguez Zapatero era a La Moncloa. La feblesa d'Obiols en aquest joc d'equilibris va contrastar amb la fortalesa de Montilla, que es va plantar en més d'una ocasió davant del PSOE tot i que finalment també va ser víctima de l'entesa Rodríguez Zapatero-Artur Mas en temes tan sensibles com la retallada de l'Estatut d'Autonomia, per exemple.

Obiols va ser víctima de l'entesa entre Felipe González i Jordi Pujol. Montilla, en canvi, va ser president mentre Rodríguez Zapatero era a La Moncloa i s'entenia amb Artur Mas

Si Montilla va poder tenir des del Govern la sobirania respecte el PSOE que no va tenir Obiols a l'oposició, a qui s'acabarà assemblant Salvador Illa? Illa va guanyar les últimes eleccions al Parlament, però no ha pogut governar. No té pressa per anar a les urnes perquè la demoscòpia l'afavoreix, sap que ajudar Sánchez és no tensar la corda amb ERC i aprovar pressupostos aquí i allà, té la fita de Barcelona en mig any i no se li passa pel cap una moció de censura contra Aragonès a la primavera com sí que voldrien alguns de Junts. Això què és, més Obiols o més Montilla? Només el temps ho dirà, però sospito que l'habilitat de l'actual cap de l'oposició és que ofereix una imatge presidenciable encara que un dia sembli Obiols mentre que fa l'oposició més punxant si l'endemà té més cara de Montilla.

L'habilitat de l'actual cap de l'oposició és que ofereix una imatge presidenciable encara que un dia sembli Obiols mentre que fa l'oposició més punxant quan té més cara de Montilla

Sigui com sigui, hi ha una frase que abans al carrer Nicaragua i ara al carrer Pallars diuen, encara que sigui mig en broma, de tant en tant: "Sovint el principal enemic del PSC és el PSOE". L'encert de Salvador Illa és tenir l'agenda pròpia que no va poder teixir un Obiols eclipsat pel Jordi Pujol més en forma, i tenir una ERC aliada a Madrid que governa la Generalitat i no té les urgències de la CiU d'aquell Artur Mas que havent guanyat les eleccions patia la duresa de l'oposició que aquestes setmanes comencen a recordar els seus hereus de Junts.

Sánchez sap jugar amb l'ERC d'un Junqueras que té a Aragonès de president i a Rufián fort al Congrés sense tractar Illa com un 'sucursalitzat' Obiols

González no necessitava Obiols, Zapatero podia combinar la geometria variable amb José Montilla, Joan Puigcercós i Artur Mas. El supervivent Sánchez sap jugar amb l'ERC d'un Oriol Junqueras que té a Aragonès de president i a un Gabriel Rufián fort al Congrés sense tractar Salvador Illa com un sucursalitzat Obiols perquè no acabi reaccionant com el confederal Montilla. Els equilibris són interessants, i s'entenen millor amb perspectiva històrica.