Fèlix Millet

Ha hagut de ser la consellera de Justícia i exsecretària general de Podem a Catalunya Gemma Ubasart qui concedeixi el tercer grau a Fèlix Millet, el saquejador confès del Palau de la Música juntament amb la seva mà dreta, Jordi Montull. Gemma Ubasart, en una de les seves primeres decisions com a consellera de Justícia després de la sortida de Junts del Govern, ha concedit el tercer grau —ara Millet només haurà d’acudir a la presó a dormir de dilluns a dijous— per raons humanitàries a causa dels seus problemes de salut. Un tercer grau que arriba dos anys i quatre mesos després que l'autor del major espoli que recordem ingresés al centre penitenciari Brians 1 per complir la condemna de nou anys i vuit mesos de presó.

Millet rep el tercer grau després d'haver retornat al Palau de la Música —gràcies als béns embargats a les famílies de Millet i Montull— només 12 dels 23 milions d'euros que havia de tornar, a part de pagar les multes fixades. Fèlix Millet té 86 anys i pateix una malaltia greu que la junta de tractament penitenciari no pot obviar en la seva avaluació tècnica per evitar concedir-li el tercer grau. Les dades i els criteris són objectius i el que no podia fer la nova consellera de Justícia era tractar Fèlix Millet de manera diferent a la resta de reclusos en condicions similars, i molt menys revertir una decisió de la junta de tractament penitenciari. Un altre tema són les voltes que dona la vida i que hagi hagut de ser la consellera provinent de Podemos qui concedís la mesura al Bernard Madoff català.

Les dades i els criteris són objectius i el que no podia fer la nova consellera de Justícia era tractar Fèlix Millet de manera diferent a la resta de reclusos

El nostre sistema penitenciari és humanista i es fonamenta en la reinserció més que no pas en el càstig. El tercer grau de Millet pot fer mal als ulls del ciutadà del carrer, sí, però els que ara es puguin escandalitzar —la notícia ha passat amb més pena que glòria, i els mitjans de Madrid no n'han fet gaire cas— haurien de preguntar-se si no era més greu l'entramat d'interessos que va permetre l'escàndol del Palau i com aquest mecenes, empresari admirat i burgès honorat abans de ser un delinqüent confés havia generat simpatia entre tots els poders de la ciutat i del país. 

El tercer grau de Millet pot fer mal als ulls, però els que ara s'escandalitzin haurien de preguntar-se si no era més greu l'entramat d'interessos que va permetre l'escàndol del Palau

La sentència del cas Millet-Montull també va considerar provat que Convergència Democràtica de Catalunya va cobrar 6,6 milions d'euros en comissions irregulars a través del Palau de la Música. El tercer grau a Millet coincideix en el temps amb la decisió de l'Audiència Nacional d'enviar a judici el PDeCat, Convergència, l'exconseller Germà Gordó i els també extresorers convergents Daniel Osácar i Andreu Viloca en l'anomenat cas del 3%. La Fiscalia Anticorrupció demana penes de fins a més de 21 anys de presó per a una trentena de membres de la trama de finançament irregular de Convergència.

La sentència també va considerar provat que Convergència Democràtica va cobrar 6,6 milions d'euros en comissions irregulars a través del Palau de la Música

Hi va haver un temps en què Fèlix Millet ajudava polítics com Àngel Colom —que va pagar els deutes del Partit per la Independència, de Pilar Rahola, amb diners del Palau— i barrejava la institució cultural que presidia amb la Fundació Trias Fargas, que fins i tot va haver de canviar de nom per evitar la taca de la corrupció en la memòria de qui fou conseller d'Economia. Un temps en què Millet seduïa aquell José María Aznar quan parlava català en la intimitat, que tenia el president Jordi Pujol i els alcaldes socialistes de Barcelona a la butxaca (metafòrica) i que formava part de la junta directiva del Barça en l'època de Josep Lluís Núñez.

Hi va haver un temps en què Millet seduïa l'Aznar que parlava català en la intimitat, que tenia el president Pujol i els alcaldes socialistes de Barcelona a la butxaca, metafòricament

Millet, que va arribar a ingressar a la presó el 1983 per l’estafa de la immobiliària Renta Catalana, és el símbol caigut d'un país que no tornarà. Però l'entrada dels Mossos al Palau de la Música el 23 de juliol de 2009 va suposar un cop emocional a la societat catalana que, tretze anys després, es recorda en una nebulosa que fa difícil delimitar la frontera entre la caiguda de l'oasi català i l'omertà. El postpujolisme, el procés i la frustració han jugat a favor de la imatge de Millet i Montull perquè hem tingut un context polític, social i econòmic tan excepcional en l'última dècada que els ha permès anar pagant els seus pecats amb més discreció i silenci del previsible.

L'entrada dels Mossos al Palau el 2009 va suposar un cop emocional a la societat catalana que es recorda en una nebulosa entre la caiguda de l'oasi català i l'omertà

La primera reacció de l'aleshores portaveu de CiU al Parlament, Oriol Pujol Ferrusola, el 2009 és la millor prova de la confussió generalitzada que hi havia al país i dels forts interessos creuats. “En alguns casos, s’ha jutjat gent del meu partit, fins i tot de la meva família, sense fonaments”, va arribar a dir públicament Oriol Pujol, en un intent de defensa de Millet. Tretze anys després i amb el tercer grau a l'expoliador del Palau podem fer repàs històric d'aquelles paraules. El partit ha desaparegut, el cas del 3% i el finançament irregular és als jutjats, el llegat de Jordi Pujol Soley va caure el 2014 com el prestigi de Millet ho va fer el 2009, i els hereus de Convergència són a l'oposició des de fa poques setmanes per voluntat pròpia.