Lobbies i portes giratòries
Quan veig l’esplèndid vestíbul de l’Hotel Palace a Madrid, ubicat on era l’antic palau del totpoderós i corrupte Duque de Lerma, em recorda aquell hall de l’Hotel Willard de Washingthon DC, situat al costat de la Casa Blanca, on influents personatges de la societat civil nord-americana pul·lulaven disputant-se la trobada amb el responsable polític de tal o tal altra llei, o d'un projecte governamental. A aquests personatges àvids d’influència, el president Grant els hi va dedicar despectivament el títol de “lobbistes”.
Dels lobbies i dels lobbistes tracta, entre altres qüestions, l’avantprojecte de llei de Transparència i Integritat en les activitats dels grups d’interès aprovat recentment pel Consell de Ministres.
El lobby o grup d’interès no és res dolent, és una eina amb la qual els ciutadans i les organitzacions exerceixen el seu dret a participar en la vida pública. Però ha de respectar la funció constitucional dels partits polítics. No poden erigir-se en criptopartits ni substituir-los. D’aquí, la necessitat de la seva regulació i del seu funcionament transparent.
En això anem un xic tard, tot i les recomanacions de Transparència Internacional, com anem tard en la transposició de la Directiva 2019/1937 d’alertadors contra la corrupció o Directiva Whistleblowing. Necessitem una regulació adaptada als cànons ja vigents fa anys als països de l'OCDE i de la pròpia Unió Europea.
El lobby o grup d’interès no és res dolent, és una eina amb la qual els ciutadans i les organitzacions exerceixen el seu dret a participar en la vida pública
El control dels grups d’interès forma part dels pilars de la integritat institucional en les democràcies avançades i de qualitat. Els EUA van ser pioners amb la Federal Regulation Lobbying Act de 1946 i Europa ha seguit aquesta estela d’integritat amb regulacions de registre de les seves activitats molt influïdes per aquesta norma. A Espanya, ara ja és urgent, malgrat les iniciatives lloables però limitades dels parlaments de Catalunya, la Comunitat Valenciana o de Castella i Lleó.
Acotar i precisar l’anomenada “activitat d’influència” i una encertada configuració del Registre dels grups d’interès són un repte per a la futura Llei; també la definició dels drets i deures dels representants dels grups i l’establiment de codis de conducta de compliment obligatori. Hi ha temps per millorar l’avantprojecte, sense que ens despistin elements auxiliars com els regals i les atencions protocol·làries.
El control dels grups d’interès forma part dels pilars de la integritat institucional en les democràcies avançades i de qualitat
Sens dubte, un dels aspectes a millorar és la regulació de les limitacions per a l’exercici d’activitats privades al cessament de l’exercici de càrrecs públics. Són les “portes giratòries”.
La legislació vigent estableix que durant els dos anys següents al cessament, els alts càrrecs han de sol·licitar a l’Oficina de Conflictes d’Interessos (OCI) l’autorització per a prestar serveis en entitats privades que hagin estat subjectes a la seva supervisió o regulació. L'exministra Arancha Gonzalez Laya, per treballar a Danone, o l’exvicepresident Pablo Iglesias, per a fer-ho a TV3, formen part del darrer i nombrós grup de sol·licitants davant l’OCI que no para de créixer des de la seva creació.
La percepció de la gent és que els límits a aquestes portes giratòries no són suficients i que l’intercanvi entre “reguladors” i “regulats” és massa sovint immoral, especialment en el sector de l’energia. No cal posar exemples. Veurem si hi ha la valentia per encarar-ho.
Un apunt final. L'any 2015, es van publicar els Estàndards Internacionals per a la Regulació del Lobby impulsat per Transparència Internacional, un document que recull 38 estàndards d’aplicabilitat internacional basats en la transparència, la integritat i la participació. Recomano al Govern que ho segueixi.
