Living o el secret de la felicitat

Quina és la clau d’una vida feliç? Des de fa segles, els humans han desitjat el poder, la riquesa, o la fama. Han somniat amb vides plenes d’aventura extraordinàries, grans proeses, èxits i triomfs. La pel·lícula Living apareix als cinemes acompanyada de tres noms interessants: l’actor Bill Nighy, el realitzador Oliver Hermanus, i el guionista britànic d’origen japonès Kazuo Ishiguro, Premi Nobel de Literatura l’any 2017. 

Living prova de respondre la pregunta: què fa realment que una vida sigui valuosa per a qui la viu? On s’amaga l’alegria de viure o la plenitud d’existir? És una història sobre la vida i la mort, narrada sense caure en estridències.

Acaba d’estrenar-se a les nostres cartelleres. En principi, és un remake d'Ikiro (viure) del director Akira Kurosawa, basada en la novel·la La mort d’Ivan Ilic de Tolstoi, però s’hi introdueixen canvis significatius. A la primera pel·lícula, l’acció se situa al Japó contemporani durant els anys cinquanta. Ara canviem radicalment de geografia i d’entorn cultural: som a l’Anglaterra que es reconstrueix després de la Segona Guerra Mundial. Els protagonistes representen la figura del funcionari que viu una rutina grisa a l’oficina, enterrat en muntanyes de papers i protocols. Tots dos passen per la mateixa situació, en un moment històric idèntic, però en dues cultures molt distintes. Ells (Watanabe al Japó i Williams a Londres) viuen una experiència dura: la desolació de l’individu que sap que ha de morir i que vol aprofitar desesperadament el temps que li queda. 

Living ens convida a mirar la vida sense falsos heroismes però també sense ressentiments, a valorar la bellesa de la intranscendència, de les victòries fugaces

L’un i l’altre són solitaris, en una crítica potent a l’individualisme i a la burocràcia que els ofega el dia a dia. 

A Living, l’escena en què el metge comunica a Williams que li queden sis mesos de vida és magnífica: diàleg concís, parc de paraules, però intens en la mirada i l’expressió de l’home que rep la sentència de mort. Tot d’una sorgeix la necessitat imperiosa d’aprofitar el temps que queda, aquests dies que fugen. 

El protagonista inicia una peculiar cursa cap a la felicitat que encara vol esprémer les darreres gotes d’una llimona fresca i amarga a la vegada. La cursa passa per treure els diners del banc, per buscar la nit, l’alcohol i la festa… aparents refugis per a la desolació que es converteixen en una gàbia asfixiant.

El món oblidarà que has existit, potser mai no rebràs el reconeixement dels altres, viuràs fracassos, et robaran el mèrit, però l’èxit vital és una altra cosa, aparentment insignificant. L’èxit és no oblidar-se de viure, quan som vius. Al funcionari, se li oblida de viure. S’acostuma a no ser feliç ni infeliç. 

El món oblidarà que has existit, potser mai no rebràs el reconeixement dels altres, viuràs fracassos, et robaran el mèrit, però l’èxit vital és una altra cosa, aparentment insignificant

La història del funcionari gris ens diu que pots tenir una vida discreta, en aparença mediocre, però aprofitar-la molt, viure-la al màxim, aprendre dels altres, deixar-te contagiar per la sensibilitat i el vitalisme d’una amistat tot just descoberta, d’algú que tens a prop, i aprendre a apropar-te a la gent. 

Living ens convida a mirar la vida sense falsos heroismes però també sense ressentiments, a valorar la bellesa de la intranscendència, de les victòries fugaces.