Aràbia Saudita, entre la Supercopa de Xavi i la repressió

Que el Barça s’hagi proclamat campió de la Supercopa d’Espanya a Riad ni és una anècdota ni una bona notícia. Forma part de l’estratègia de l’Aràbia Saudita acollint competicions esportives, de la mateixa forma que comprar equips de futbol o fitxar Cristiano Ronaldo. És una forma de posicionar i millorar la reputació del país al més pur estil qatarià amb inversions globals a través de l’esport. Coses de l’sportswashing. 

Censura i repressió. No és una bona notícia tampoc, perquè no tot és or el que llueix a la península aràbiga. Un polèmic acadèmic i clergue, Awad Al-Qarni, ha vist com la fiscalia de l’Aràbia Saudita ha demanat que se’l castigui amb la pena de mort per compartir articles a WhatsApp. Al-Qarni, de 65 anys, va ser arrestat el setembre de 2017 a l'inici de la repressió radical del príncep hereu Mohammad bin Salman contra la dissidència. Des de llavors, uns quants acadèmics, periodistes i predicadors destacats del regne van ser engarjolats. Coneixem els detalls del procés perquè el seu fill Nasser, exiliat a Londres, ha parlat amb el diari londinenc The Guardian. 

Aràbia Saudita està utilitzant l’esport per posicionar el país a nivell internacional, tot amagant la censura i repressió als crítics i dissidents. Pur ‘sportswashing’

Múltiples casos. Però el cas d’Al-Qarni no és un cas aïllat. El 2022, Salma al-Shehab, estudiant de doctorat de Leeds i mare de dos fills, va ser empresonada durant 34 anys per tenir Twitter. Recentment, a més, dos administradors de Wikipedia també han estat detinguts i condemnats a presó. 

El cas més bèstia. L’assassinat del periodista crític amb el règim i col·laborador del Washington Post, Jamal Kashoggi a Turquia el 2018 mereix menció a part. Kashoggi va entrar al consolat saudita a Istanbul i mai més en va sortir. Bé, va sortir a trossos, degollat i esquarterat. El cervell de l’assassinat segons la intel·ligència dels Estats Units, l’hereu Mohammed Bin Salman, també conegut com a MBS. MBS va ser un dels convidats de luxe a la llotja de la inauguració del Mundial de Qatar, ben cofoi al costat del president de la FIFA, Gianni Infantino. 

Mala peça al teler per als crítics o dissident a l’Aràbia Saudita. Malgrat aquest context, sorprenent com a la prèvia del partit de Supercopa, l’entrenador del FC Barcelona, Xavi Hernández, treia ferro al fet de jugar a Aràbia Saudita. "També hi ha hagut crítiques per Qatar i no n'hi ha per tant. Aràbia Saudita té coses a millorar, però també com nosaltres a Espanya", va dir Hernández. 

Podem demanar alguna cosa més a l’entrenador del Barça? Sí. No li exigeixo que llegeixi Le Monde Diplomatique ni que sigui un expert en geopolítica, però almenys que no faci declaracions absurdes. Sap Xavi que de les penes de mort i presó d’intel·lectuals, periodistes i ciutadans al país saudita? Algú li pot explicar a Xavi que sí que n’hi ha per tant? 

Algú li pot explicar a Xavi que sí que n’hi ha per tant que a Aràbia Saudí perquè empresonen la gent per utilitzar Twitter? 

Twitter saudita. En un segle on cada vegada costa més defensar la democràcia, no està de més entendre els contextos per decidir els nostres hàbits de consum i els nostres passatemps. La influència saudita en el món de l’esport té la seva correspondència en les empreses tecnològiques. El govern saudita i els inversors controlats per l'estat han augmentat recentment la seva participació financera a les plataformes de xarxes socials dels Estats Units, com Twitter i Facebook, i empreses d'entreteniment com Disney. 

Quan piulis aquest article tingues en compte que el multimilionari príncep Al Waleed bin Talal s'ha convertit en el segon accionista més gran del "nou" Twitter d’Elon Musk. Coses del segle XXI: comprar Twitter i empresonar gent per compartir articles i opinions a Twitter.