Canvi climàtic, una qüestió de rics

Catalunya perd una quarta part de l’aigua potable per culpa de les fuites, sobretot a causa del mal estat de les canonades, i un turista en un hotel de luxe de Barcelona consumeix cinc vegades més aigua que un veí de la ciutat. En general, tot turista, llevat dels que viatgen en creuer, consumeix una mitjana diària d’aigua superior als habitants de la capital catalana. Les dades difoses, respectivament, per l’Agència Catalana de l’Aigua i Barcelona Regional han ocupat titulars en plena sequera a Catalunya, al costat dels que informen de les mesures proposades per encarar-ne els efectes, com ara buidar piscines municipals o no regar jardins.

Segons un informe d’Intermón Oxfam, un multimilionari emet un milió de vegades més emissions d’efecte hivernacle que un ciutadà mitjà

Buidar piscines deixa les persones amb pocs recursos econòmics sense una de les poques opcions de lleure per a la canalla i la gent gran assequibles a l’estiu. També els desproveeix d’una eina per combatre la pobresa energètica, perquè no totes les cases estan condicionades per suportar unes onades de calor que cada cop seran més intenses, llargues i freqüents. Tenir vegetació seca en municipis que, per regla general, estan banyats en ciment i asfalt és condemnar a viure en un forn d’aire contaminat, sense plantes que refredin l’ambient i el purifiquin, a qui no té recursos per escapar-se al camp cada cap de setmana.

Segons un informe d’Intermón Oxfam publicat el 2022 a partir d’analitzar l’activitat econòmica de les 125 persones més riques del planeta, un multimilionari emet un milió de vegades més emissions d’efecte hivernacle que un ciutadà mitjà. El diari britànic The Guardian, a partir de les dades d’Emissions Inequality, va concloure que el 2015 el 10% de la població més rica del món va ser responsable de prop de la meitat de les emissions de CO2 del planeta. És per això que hi ha experts que conclouen que la millor manera de combatre el canvi climàtic és reduir a zero les emissions dels rics.

Fins ara, les polítiques de prevenció i sensibilització contra el canvi climàtic i la generació de residus a Catalunya han tingut una pàtina moral basada en responsabilitzar la gent de reciclar, fer un ús assenyat de l’aigua o limitar el transport en vehicle privat. Això contrasta amb la poca predisposició de l’administració per solucionar les fuites a les canonades, netejar els boscos, impulsar les energies renovables, oferir un transport públic de qualitat i establir un model econòmic que no es basi en la depredació del medi ambient i en sobrecarregar els recursos naturals d’uns indrets que, de forma estacional a causa del turisme, dupliquen la població.

Catalunya perd una quarta part de l’aigua potable per culpa de les fuites  i un turista en un hotel de luxe de Barcelona consumeix cinc vegades més aigua que un veí de la ciutat

Les dades apunten, però, que la necessària transformació ecològica que Catalunya ha d’endegar perquè pugui ser habitable en un futur pròxim ha de tenir en compte la responsabilitat de classe en la generació de contaminació i residus. Com veiem amb la sequera, els menys responsables del canvi climàtic són els que més el pateixen.