Ara toca

Una crítica habitual que els diferents analistes polítics i molts altres actors d'aquest tipus de faràndula fan al partit polític de JUNTS és que no saben fer política, que són una quadrilla de pallassos, un grup d'hiperventilats, una espècie de tribu de la llunyana selva amazònica composta majoritàriament per gent que consumeix una gran quantitat de substàncies psicotròpiques (Twitter), acompanyats dels seus xamans (presos polítics) i que quan la quantitat de substància ingerida és ingent, se'ls apareix la seva divinitat (Carles Puigdemont) per revelar-los la veritat absoluta i sempre mística. És a dir una espècie d'aquelarre permanent barreja de ximples i sibil·les d'última hora inspirades per Apol·lo i allunyant-se dels autèntics oracles, que com tothom sap (segons els crítics) són els regentats per les pitonisses (les sibil·les sempre s'han caracteritzat per una revelació divina i les pitonisses per la capacitat deductiva d'interpretar uns senyals).

Doncs bé, les pitonisses del segle XXI (politòlegs, periodistes, influencers de tot tipus i condició), estableixen la matriu de mèrits per saber si una opció política és bona o no. Aquesta matriu té com a eix d'ordenades el poder i com a eix de coordenades els resultats electorals, de tal manera que si trobes una formació política que té un resultat electoral acceptable però poc poder, aquesta formació és un autèntic desastre perquè no s'allunya de l'eix inicial i a la inversa, si trobes una opció política amb pocs resultats electorals però amb molt poder, aquesta formació és un èxit.

Però, entre sibil·les i pitonisses està la realitat, amb la seva contundència i aquesta habitualment és tossuda, sempre s'obre camí pels llocs més insospitats i té com a norma, desesperar les sibil·les d'última generació i emprenyar als despatxos de pitonisses de la ciutat comtal i de la capital de l'imperi.

Hem tingut, una vegada més, eleccions amb un resultat tossut (tossut perquè des de 2017 que estem exactament igual, ara per això ara per allò): cal solucionar el problema català. Des de la castellaníssima Espanya ho han provat tot, presó, mort civil, humiliació, plantejar nous reptes socials, establir nous debats, rehabilitar, rehabilitar i donar poder... Han provat totes les receptes del manual clàssic de les bones pitonisses i no hi ha manera. Tan farta està la realitat que les sibil·les vagin tot el dia col·locades i que les pitonisses no vulguin veure-la, que al final ens ha servit una situació merescuda, esplèndida, insuperable: la governabilitat d'Espanya dependrà de Puigdemont.

Carlos el pròfug, Carlos el colpista, Carlos el tocomocho, Carlos el boig... Tothom diu que el coneix, però en realitat molt pocs el coneixen, molt pocs. El President ha superat insults, humiliacions, divisions internes, rebel·lions, motins, tots ells sempre ben pagats per tercers. Les pitonisses ja no saben què fer, estan desesperades.

Però la realitat és tossuda i dura per a tothom, absolutament per a tothom. El President Puigdemont ha dit innombrables vegades que ell no vol cap solució personal, que vol solucions per a tots els represaliats i una solució per a Catalunya, una solució que haurà de ser ratificada pel poble català. I aquí ve el drama per a tothom, aquestes solucions (si han de ser negociades) única i exclusivament poden iniciar-se amb el PP, no existeix cap altra opció. Tothom té clar que l'Estat no és el Govern, ens ho han demostrat moltes vegades, però això és més patent sempre que governen les esquerres, un govern del PSOE/SUMAR/ERC/Bildu, pot aprovar una quantitat ingent de material legislatiu destinat a complir el pacte amb JUNTS, material que serà degudament desmuntat i deixat sense efecte pels òrgans estatals degudament autoritzats. Això ha estat, és i serà sempre així. Només un material legislatiu proposat per un govern del PP, debatut pel PSOE, amb l'objectiu de satisfer Catalunya, serà entès per totes les institucions de l'Estat com realment un pacte d'Estat. Potser és trist, però la realitat és que el PP pot arrossegar al PSOE a un pacte d'Estat, però el PSOE no pot arrossegar al PP a pràcticament res i un pacte d'Estat ha de ser despatxat per ambdós.

Veritas est contumax.

Sibil·les deixeu ja de col·locar-vos, pitonisses deixeu ja de marejar-nos, certament és l'hora de la política amb majúscules i vosaltres no teniu cabuda.

Als participants, sort i encerts!