Política
Aragonès i Sánchez a la reunió del juliol
Foto: Aragonès i Sánchez a la reunió del juliol | Europa Press
Delicte de sedició

Sánchez anuncia la derogació del delicte de sedició

Aragonès i Sánchez a la reunió del juliol
Foto: Aragonès i Sánchez a la reunió del juliol | Europa Press

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que aquest divendres PSOE i Podem registraran una proposta de derogació del delicte de sedició. S'eliminarà del Codi Penal i serà substituït per un de delictes públics agreujats.

Per què és important? La derogació és fruit d'un acord del govern espanyol amb ERC i arriba en plenes negociacions amb els republicans per l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat per al 2023.

  • A més, a la taula de diàleg de finals de juliol, els dos governs ja van acordar que hi hauria passos en l'àmbit de la desjudicialització abans d'acabar l'any. 
  • La derogació de la sedició se suma als indults concedits el juny de l'any passat, que van permetre l'alliberament dels líders empresonats. 

Què diuen? En una entrevista a La Sexta, Sánchez ha assegurat que el Codi Penal que resultarà de la reforma serà "més o menys homologable al que tenen les democràcies europees".

  • "Ho farem, demà mateix els dos grups parlamentaris que sustenten el govern presentarem iniciativa legislativa per reformar el delicte de sedició i reemplaçar-lo per un delicte", ha dit el president.
  • "En conseqüència les penes per aquests delictes seran les que es cataloguen a Codis Penals de democràcies a les quals ens volem assemblar", ha explicat Sánchez.

Per la seva banda, ERC ha valorat "positivament la supressió del delicte de sedició del Codi Penal".

  • "L’eliminació de la sedició és un gran pas endavant, un pas imprescindible en la direcció d’acabar amb la repressió política pel conflicte entre l’estat espanyol i Catalunya", han dit els republicans.

Què sabem? Segons el president espanyol, la iniciativa no és fruit de la pressió d'ERC per a l'aprovació dels pressupostos, sinó del fet que ara es donen les condicions per fer la reforma.

  • Fins ara deia que no hi havia majoria per fer-ho, però diu que al llarg de les últimes setmanes hi ha grups que han dit que estan disposats a reformar el delicte de sedició i transformar-lo a uns desordres públics agreujats.

Tot i això: Segons el president, independentment de la reforma, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont "haurà de retre comptes igualment davant la justícia" espanyola, perquè els delictes que hauria comès "es recullen com a desordres públics agreujats com tenen altres democràcies".

Com funciona? Per que la llei orgànica sigui aprovada es necessita una majoria absoluta, el que implica que el govern necessitarà 176 suports.

  • Als 153 diputats amb els quals compta l'executiu de coalició -120 del PSOE i 33 d'Unides Podem- haurien de sumar-se altres 23 escons.
  • El 'sí' d'ERC (13), PNB (6) i EH Bildu (5), socis habituals del govern, permet aconseguir aquesta majoria absoluta

D'on venim? L'anunci arriba en un moment àlgid de negociació amb ERC per l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat per al 2023.

  • Els republicans no van presentar una esmena a la totalitat per "donar marge a les negociacions" i posteriorment van contribuir a rebutjar els set vetos que havien plantejat PP, Vox, Cs, Junts, CUP, Foro Asturias i els exdiputats d'UPN.

A partir d'ara: La reforma s'aplicarà a casos ja jutjats de manera que si es redueix la pena d'inhabilitació se'n podran beneficiar els líders del procés ja jutjats que tot i ser indultats encara arrosseguen la inhabilitació que els va imposar el Tribunal Suprem.

  • També afectaria els exiliats. En el cas de la secretària general d'ERC, Marta Rovira -que només està processada per rebel·lió- podria obrir la porta al seu retorn, tot i que en els casos de l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers clara Ponsatí i Toni Comín independentment del delicte de sedició el Suprem els vol jutjar per malversació.