El Govern estudia accions legals pel ciberatac a la Generalitat del 9N

L'executiu català ha anunciat que està estudiant quines accions legals pot emprendre contra l'empresari isarelià que s'ha atribuït el ciberatac a la Generalitat del 9N. 

Per què és important? Un grup israelià s'atribueix el ciberatac que va patir la Generalitat de Catalunya durant el 8 i 9 de novembre de 2014, durant el referèndum del 9N impulsat per l'executiu d'Artur Mas. 

Què diuen? El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha demanat "transparència" i que s'esclareixin els fets amb relació al ciberatac als sistemes d'informació de la Generalitat durant la consulta del 9 de novembre del 2014. 

• "Buscaven paralitzar el país pel 9N i frenar la força imparable de la ciutadania. Com sempre, amb joc brut, fora de les normes democràtiques que tant pregonen i se salten a la primera contra l'independentisme", ha piulat el president. 
• Aragonès diu que s'ha de fer "per dignitat i justícia" i afegeix que "cal transparència i aclarir els fets". 

Buscaven paralitzar el país pel 9N i frenar la força imparable de la ciutadania. Com sempre, amb joc brut, fora de les normes democràtiques que tant pregonen i se salten a la primera contra l'independentisme.

Per dignitat i justícia, cal transparència i aclarir els fets.

— Pere Aragonès i Garcia 🎗 (@perearagones) February 15, 2023

A més, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha anunciat que els serveis jurídics de la generalitat ja "estan estudiant una possible denuncia" contra l'empresari israelià que s'ha atribuït els fets, Tal Hanan. 

• "Veurem després d'aquest estudi si podem emprendre accions legals contra aquesta persona i contra què i qui hi pot haver darrere aquest ciberatac", ha dit la consellera.
• Vilagrà ha assegurat que es tracta d'una "acció il·lícita i una intromissió il·legítima" i ha negat que ningú s'hagi posat en contacte amb la Generalitat. 
• "És prematur avançar possibilitats, ho estem estudiant i quan tinguem les conclusions, les explicarem", ha dit Vilagrà.

Context: Els dies previs a la celebració del referèndum del 9N, per ser exactes el 8 i 9 de novembre de 2024, el Govern de la Generalitat, encapçalat pel president Artur Mas, va denunciar que els sistemes informàtics de la Generalitat van patir un "atac organitzat duríssim". 

• Les peticions d'informació sobre sistemes operatius de la Generalitat es van multiplicar el dia 8 per 20.000 i, el dia 9, per 60.000, respecte un dia ordinari.
• L'atac va posar en risc l'accés al Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) i als historials clínics.
• L'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, va dir que l'atac "per la seva envergadura no pot ser de hackers amateurs".