Política
Entrevista

Elisenda Alamany: “Xavier Trias s’ha venut la ciutat”

Temps de lectura: 7 minuts

Elisenda Alamany, número dos de la candidatura d’ERC per Barcelona, reivindica una nova manera de fer política. Fa sis anys que va deixar la seva feina per entrar de ple en la carrera política, primer de la mà dels Comuns i ara amb els republicans. De cara al 28 de maig pronostica una victòria d’Ernest Maragall i assegura que és l’únic candidat que coneix bé la ciutat i el millor que defensarà i garantirà els drets dels barcelonins i les barcelonines.

Per què és important? ERC brega frec a frec a les enquestes amb Barcelona en Comú, PSC i Junts per liderar un eventual acord amb què governar Barcelona, ja sigui optant a l'alcaldia o mitjançant alguna fórmula d'entesa amb els partits esmentats. Això deixa Alamany en bona posició per tenir un paper protagonista al consistori que sorgeixi de les eleccions municipals.

Política des de la societat civil

Elisenda Alamany assegura que el de la política és un terreny hostil “per a una persona procedent de la societat civil, perquè no domines ni els canals ni els formats, i no saps socialitzar en aquest entorn. Moltes vegades tens la sensació que les dinàmiques de la política són molt diferents que les de la societat civil i t’has d’acostumar a això, fer-te una pell gruixuda i prendre precaucions quan t’exposes a l'opinió pública. És una de les coses que més m’han costat".

Un futur en política? "Ser filòloga catalana m’ha ajudat a construir les idees, a estructurar pensaments, a comunicar. Perquè la parla és la translació de com tenim el cervell. Tinc clar que després de l’etapa en política, tornaré a les aules. Sense cap mena de dubte. És una feina fantàstica i em sentia molt realitzada quan la feia. Tornaré, segurament no de la mateixa manera, havent-ne après moltes coses noves”.

Opinions sobre Trias i Colau

Segons Alamany, l’única opció de sortir de la dinàmica en la qual està instal·lada Barcelona des del 2011 “és que Ernest Maragall sigui alcalde. El senyor Trias va ser la reacció a una sèrie de governs socialistes, durant els quals la ciutat va perdre brillantor. Però Trias es va vendre la ciutat, barra lliure. És el mateix que ens promet ara: més creueristes més contaminació… La reacció a això va ser Ada Colau, que venia a protegir els barcelonins i barcelonines i que no se n’ha sortit. I ara la reacció a això torna a ser Trias. Cap de les dues coses és la solució per a Barcelona".

"L’única solució és un lideratge fort que digui que volem tornar a obrir Barcelona, amb els valors de Barcelona, sense perdre la personalitat de Barcelona. I defensant els drets i l’estil de vida dels ciutadans i que ningú hagi de marxar de la ciutat. I aquesta persona és Ernest Maragall, que ja va guanyar les darreres eleccions perquè la gent va veure que l’autèntica alternativa de futur i sostenible, era ell. Ara, nosaltres no esperem fer alcaldessa ni alcalde a ningú perquè no ens volem supeditar a cap projecte. Perquè tenim prou galons per guanyar les eleccions. I sobre això decidirem quins són els pactes”.

Elisenda Alamany | Principal/Oliver de Ros


El seu futur al consistori

El que té molt clar Alamany és quin lloc li agradaria ocupar si Ernest Maragall és alcalde. “M’agradaria posar les bases de la Barcelona del futur, dels 10 o 15 anys que vindran i només ho podem fer de la mà de Maragall, que és qui coneix la ciutat. Barcelona va ser coneguda pels Jocs Olímpics, que van canviar la ciutat. Això va ser el llegat d’una generació. Però el llegat que hem de deixar ara la generació milennial és una Barcelona lligada al coneixement i les noves tecnologies".

"Som una ciutat amb gran atracció per a gent que treballa en aquests sectors, però encara no som una ciutat considerada innovadora a nivell europeu... M'agradaria que Barcelona fos coneguda pel seu futur lligat al coneixement i les tecnologies. Hem d'agafar les regnes i el relleu del lideratge de la ciutat i dibuixar els 20 o 30 anys de futur. Jo vull acompanyar la ciutat en aquest trajecte, a través d’una regidoria de turisme o de promoció econòmica. Vull ser allà on es dissenyi el rumb del futur de la ciutat”. 

Dones en política

Alamany lamenta que encara hi hagi poques candidates al capdavant de les llistes electorals. I va més enllà: “Hem de reivindicar estar a la taula dels grans, que no ens convidin només a actes de dones on el públic només són dones. No ens poden tenir entretingudes només amb això, hem de ser als actes on es parla d'economia de política per aportar la visió de la meitat de la societat. Quan no hi som les polítiques es fan amb uns paràmetres diferents. Com més diversa és la presa de decisions millor són els resultats: parlem de la qualitat de la política, no només de perspectives feministes". 

Relació amb els periodistes

Elisenda Alamany també creu que caldria canviar la relació entre la classe política i els periodistes. “En política t’enfrontes explicant els teus projectes als mitjans de comunicació. És molt avorrit anar a entrevistes perquè t'has de cenyir molt a dir allò que s’espera que diguis. Hi ha poc terreny per a l'espontaneïtat i quan el vols explorar t’arrisques que surti un titular descontextualitzar. T’acabes convertint en una persona conservadora. Hi ha d'haver un nou pacte entre periodistes professionals i entre els polítics per fer un millor servei a la ciutadania que busca coses diferents dels polítics".

Número 2 d'ERC a la candidatura per Barcelona, Elisenda Alamany, durant una entrevista a Principal TV | Principal/ Oliver de Ros


Comunicar al jovent: "Amb la generació milennial les coses han canviat. La ciutadania vol saber coses del seu candidat: què defensa, què ha estat abans de ser polític… D'això hem de ser conscients els polítics. L’autenticitat és una cosa que es busca en els candidats i candidates. No pots sortir sense armadura, has de sortir amb la teva i trobar-la en política és difícil. I si ets dona encara més perquè hi ha pocs referents i és temptador voler-te semblar a homes polítics que es mouen amb uns atributs determinats. Hem de donar cabuda a altres atributs, com l’empatia i la proximitat”.
 

Combatre la desafecció

"No tenim partits polítics prou porosos per deixar-se intoxicar pels canvis que hi ha hagut a la societat i les institucions han estat molt reticents a aquests canvis. I això té impactes. No confiem en allò que l'administració pública ens pugui proveir. No creiem que la institució ens cuidi.

"Hi ha una desafecció envers els partits polítics i les institucions que hem de canviar. Els partits no han estat proactius en això. Seguim dissenyant polítiques urbanístiques sense tenir en compte que no vivim de la mateixa manera que fa trenta anys".