Els assetjadors podran anar a presó si et creen un perfil fals a internet

La llei del "Només sí és sí" ja està publicada al BOE i entre els canvis menys coneguts hi ha el reconeixement d'un nou delicte. A partir d'ara, fer un perfil fals a Tinder, per exemple, de caràcter denigrant i humiliant, amb l'objectiu que la víctima rebi trucades i missatges constantment serà directament penat.

Al detall: El que s'inclou en la nova llei és un nou tipus penal, és a dir, la descripció d'unes accions que es consideren delicte i contemplen pena de presó o multa.

• Recull com a forma de coacció “la utilització, sense consentiment, d'imatges d'una persona per fer perfils falsos, anuncis o difusió pública generant assetjament, fustigació i humiliació a la víctima”.

Per què és important?  Es tracta d'una forma d’assetjament que fins ara necessitava enginyeria jurídica per poder-se denunciar, ja que es podia confondre amb la suplantació d’identitat i no apareixia de forma concreta al codi penal.

La diferència?

• L'acció concreta de crear un perfil fals és suplantació d'identitat a internet. Quan a més es cometen activitats delictives amb aquesta identitat, com ara estafes, fraus i obtenció de dades personals, el delicte és més greu.
• La coacció, en canvi, implica sotmetre a la víctima a una situació que no vol viure o obligar-la a actuar d'una determinada manera.

Per exemple: Serien casos recollits en aquest nou tipus penal.

• Crear un perfil fals en una aplicació de cites perquè la víctima rebi trucades i missatges.
• Crear un anunci prometent relacions sexuals que tingui un impacte directe en la vida de la víctima.
• Fer un perfil fals a les xarxes socials i carregar-lo de frases i missatges falsos que denigrin la imatge de la víctima.

El cap de delictes informàtics de Mossos, Ricard Doña, diu que aquest nou tipus "reconeix un fet que ja passava".

• "Un exemple habitual és fer servir perfils fraudulents per coaccionar a una exparella penjant les seves dades en obert perquè no la parin de molestar".
• "Implica una millora respecte del cibercrim, demostra avenços en el món jurídic per emmarcar la realitat social".
• "Des de mossos recollim el màxim d'informació possible del perfil fraudulent, perquè en aquests casos el responsable acostuma a ser una persona de l'entorn de la víctima. Després demanem informació a la xarxa social responsable".

L’advocada penalista Carla Vall explica que el risc que no hi hagi un reconeixement concret a la llei és que els culpables quedin impunes: “hi havia qüestions que no es podien encabir en les normes existents”. 

• Fins ara la “coacció era un calaix de sastre” que recollia “conductes que, de manera genèrica, t'estan obligant a viure una situació que tu no volies viure”.
• “En el moment que hi ha una previsió especifica, té seguretat jurídica”.
• “Molts delictes informàtics ni tan sols es denuncien”.
• "És habitual que en aquest tipus de delictes es concorrin també altres delictes contra la integritat moral [intimitat, honor, i pròpia imatge]".

A partir d'ara: Encara no hi ha dades que puguin demostrar com és d'habitual la coacció a través de perfils falsos a les xarxes socials, però a partir del dia 7 d'octubre, quan entra en vigor la llei del "Només sí és sí", es podran començar registrar.