La inviolabilitat del rei emèrit, a judici per la denúncia de Corinna

El tribunal d'apel·lació de Londres ha de decidir, després del judici d'aquest dimarts, si Joan Carles I té o no immunitat i, per tant, si pot o no ser jutjat pel cas d'assetjament, vigilància il·legal i difamació contra Corinna Larsen.

Per què és important? Un dels punts clau del cas per decidir sobre la immunitat es centra en aclarir si el cap d'estat va actuar com a rei o com un particular.

• L'examant del rei emèrit el va denunciar per assetjament continuat entre 2012 i 2020, per vigilància il·legal per part del CNI i difamació.
• La defensa del rei defensa que el monarca té immunitat com a excap d'Estat que impedeix que pugui ser jutjat, i menys a Anglaterra.

Background: Al març, el tribunal anglès va dictaminar que Joan Carles I només tenia immunitat respecte dels fets concorreguts mentre era cap d'Estat. La decisió es va confirmar al juliol, després que el monarca presentés un recurs.

• D'entrada, la immunitat hauria acabat l'any 2014, quan Felip VI va ser proclamat rei. Per tant, es podrien jutjar els fets a partir d'aleshores, de 2014 a 2020.
• Els advocats del rei van tornar a presentar un recurs.

On som? Aquest dimarts 8 de novembre davant el tribunal d'apel·lació s'ha tornat a valorar si, en efecte, el rei emèrit pot o no ser jutjat. És a dir, s'està jutjant la seva inviolabilitat.

Què han dit? En el judici Guy Martin i Timothy Otty, els advocats del rei, han negat totes les acusacions.

• Mentre l'acusació defensa que l'amistat entre Joan Carles I i el cap del CNI és prova de les actuacions il·legals, els advocats consideren que "de cap manera" un ciutadà "privat" podria mobilitzar el CNI i que acceptar que fos així seria un greu "qüestionament de la seva feina".
• També han dit que "si l'acte només el pot executar el governant, això vol dir que ho fa sota la seva autoritat", actua com a cap d'Estat i, per tant, està protegit per la immunitat.
• Respecte a l'assetjament, la defensa al·lega que no hi ha prou proves, que "el simple fet que coincidissin o es trobessin no prova assetjament".

En conclusió: La defensa creu que el jutge es va equivocar en valorar que Joan Carles I havia actuat com un ciutadà i no des d'una posició oficial d'autoritat que li atorga el fet de ser rei i, per tant, i amb immunitat.

• També que hi ha ambigüitats en les acusacions.
• Han fet referència a la manera informal com Larsen va fer arribar, per whatsapp, la demanda a Joan Carles I.

Context: El procés judicial coincideix amb la publicació del podcast de l'empresària alemanya, en què explica els detalls de la seva relació amb el rei emèrit i exposa comportaments sospitosos de ser corruptes.

Què esperar? Si no s'arriba a un acord extrajudicial, sembla que Joan Carles I anirà a judici.