Sensellarisme a Girona: 4.172 persones en exclusió residencial
Girona ha detectat 4.172 persones que viuen al carrer, en albergs i hostals, pisos ocupats, en situació d'infrahabitatge o que pateixen exclusió residencial.
Per què és important? Segons el Síndic de Greuges, el dret a l'habitatge és un "dret de tot ésser humà a la disposició d'un habitatge digne, adequat, assequible, accessible i segur que sigui garant de la seva qualitat de vida, i del dret al respecte a la vida privada i familiar".
- Molts instruments internacionals recullen aquest dret humà, com és el cas de la Declaració universal de drets humans de 1948, la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea, El Pacte internacional de drets econòmics, socials i culturals de 1966, entre d'altres.
Què sabem? Girona es troba en una situació extrema de sensellarisme. Amb l'arribada del fred, per tal de poder atendre aquestes persones, l'Ajuntament de Girona ha ampliat els llits de l'antiga UNED.
- En total hi haurà 42 llits, 7 més que l'any passat.
- L'Ajuntament també està treballant per crear un centre que estigui obert tot l'any.
- El projecte ja s'ha presentat als fons Next Generation, i inicialment, pretén cobrir 80 places.
En profunditat: L'Ajuntament de Girona ha elaborat un informe que posa el focus a les formes d'exclusió residencial.
- A Girona hi ha actualment 4.172 persones que pateixen sensellarisme o exclusió residencial.
- D'aquestes, el gran gruix -fins a 3.821- són famílies o particulars que no poden pagar el lloguer, comparteixen pis amb d'altres, tenen al damunt una ordre de desnonament o bé han hagut d'ocupar un habitatge.
- N'hi ha 28 més que viuen en barraques, caravanes o bé s'estan en naus abandonades.
- I les 323 restants o bé viuen al carrer o bé s'estan en albergs, pensions, hostals o en pernocten en recursos municipals.
En detall: A Girona les persones que dormen al carrer han crescut un 43% en els darrers sis anys.
Què diuen? La regidora de Drets Socials, Núria Pi, admet que hi ha un problema "d'exclusió social severa" i que cal més implicació de la Generalitat, perquè els recursos municipals que s'hi aboquen -aquest any, 1,9 MEUR- queden curts.
