Catalans als països bàltics: com és viure amb un 20% d'inflació?

Letònia, Estònia i Lituània s'han alçat com els països més damnificats de l'escalada de la inflació a Europa. Diversos catalans residents allà expliquen a l'ACN com viuen aquest fenomen d'encariment generalitzat a la zona zero de la pujada de preus al Vell Continent.

Per què és important? La inflació afecta tota Europa i part del món. L'encariment de la vida pot provocar la pèrdua de poder adquisitiu fins als 3.000 euros per llar el 2022.

En profunditat: Les tres repúbliques bàltiques van registrar pujades de l'IPC de més del 20% a l'octubre, quasi el triple que a Espanya. Allà, la causa és també la invasió d'Ucraïna, però l'accentuen altres aspectes com el baix nivell d'atur o el consum postpandèmia.

• Es nota en l'encariment de productes frescos com el peix o el pollastre (que arriben als vuit euros el kilogram), en l'energia i en el lloguer, per exemple.

Què diuen? Marc Dolcet fa dos anys que viu a Estònia:

• "Al setembre els plàtans anaven a un euro, ahir vaig anar a comprar i estan ja a 1,40 € el paquet", afirma.
• Ell ha passat de pagar 220 euros al mes a 280, incloent-hi les factures. També al seu lloc de feina, un laboratori, estan preocupats per les factures. 

En Roc Domingo és un veí d'Esplugues resident a Lituània des de fa més de mig any:

• "Aquí es veu bastant descontrolat. A altres països fan polítiques per parar-ho, però aquí no", reconeix.
• A molts edificis antics, com el seu, han decidit no encendre la calefacció central perquè la gent estalviï. "Vam estar unes setmanes a vuit o deu graus i sense calefacció", diu, tot explicant que la factura de la llum s'ha doblat en pocs mesos.
• "Aquí la por principal és per la proximitat de la guerra, així que no es parla tant de preus", apunta.

L'Oriol, que resideix a Letònia des de fa anys, dona per fet que la inflació continuarà pujant. 

• "Pel que sembla va per llarg, les previsions no són bones, així que la tècnica que tinc és bàsicament estalviar", apunta.
• Tanmateix, reconeix que els països bàltics tenen societats "molt adaptables" i on impera una actitud que tendeix a la "resignació" més que a la protesta.

Els motius: Més enllà de l'impacte de l'encariment de l'energia i el menjar, els països bàltics tenen altres elements propis que han propiciat una major inflació. S'hi donen tres elements que estiren una mica més l'alça la inflació, segons el doctor en economia i professor d'Esade Pedro Aznar:

• Per un costat, el pes que tenen els aliments i l'energia en el seu càlcul de l'IPC. En representar una major despesa en comparació a Espanya, on l'habitatge decanta el càlcul, qualsevol increment accentua el còmput final.
• Paral·lelament, a Letònia, Estònia i Lituània les dades d'atur són molt baixes, de manera que és més fàcil que l'increment de la inflació es tradueixi en més salaris, fet que, a la vegada, alimenta l'augment de preus.
• Això no passa en països amb un mercat laboral poc competitiu i altes taxes d'atur, com Espanya. Quan hi ha molta mà d'obra, tot i que pugi el cost de la vida, les empreses no es veuen obligades a millorar salaris perquè sempre tenen treballadors disposats a ser contractats amb sous baixos.
• Països com Estònia han tingut una recuperació molt pronunciada després de la covid que ha animat el consum i, de retruc, ha apujat preus. 

Per acabar: Letònia, Estònia i Lituana fan frontera amb Rússia de manera que la guerra ha posat en alerta les seves economies molt més que al centre i el sud d'Europa.

• Segons l'expert, "geogràficament i geopolíticament estan en un context en el qual són molt més sensibles a aquesta crisi que ens afecta a tots. També són països on s'utilitza més la calefacció, com passa a Europa de l'est".
• "Són països que han viscut dificultats i crisis econòmiques molt greus. La gent de mitjana edat segurament tenen una resiliència diferent perquè ja han viscut situacions complicades, fins i tot més dures que les que tenim ara", conclou.