Economies
SMI

L'FMI avisa Yolanda Díaz que apujar més el salari mínim pot ser "perjudicial"

Temps de lectura: 2 minuts

No és la primera vegada que el Fons Monetari Internacional (FMI) adverteix al Govern espanyol en matèria laboral. Ara assegura que apujar més el Salari Mínim Professional (SMI) pot ser "perjudicial" i qüestiona la reforma laboral de Yolanda Díaz. 

Per què és important? La vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha apostat aquest divendres per continuar apujant el salari mínim i ha assegurat que convocarà els agents socials durant el mes de setembre per fer-ho "amb o sense acord social". 

En detall: "Després d'apujar el salari mínim més del 50% en els darrers cinc anys, ja s'ha assolit la meta fixada pel govern de 60% del salari mitjà", comença explicant l'FMI.

  • "Qualsevol augment addicional hauria de tenir en compte els possibles efectes perjudicials a l'ocupació poc qualificada i guiar-se per les recomanacions de la Comissió Assessora", sosté el Fons. 
  • "Si no es dissenya correctament, la reducció prevista de la jornada laboral al sector privat podria incrementar els costos laborals i reduir la producció i els ingressos dels treballadors a llarg termini", avisa. 
  • Explica, així, que la reducció de la jornada que també vol implementar Yolanda Díaz "hauria d'anar acompanyada d'una moderació salarial per maximitzar els possibles guanys en productivitat, i tenir en compte la interacció amb el salari mínim". 

A més, pel que fa a la reducció de la taxa de temporalitat, l'FMI ho valora positivament, però afegeix que no acaba de veure clar que hagi contribuït a una major estabilitat en l'ocupació. 

  • "No està clar que hagi millorat l'estabilitat i, per això, plantegem la necessitat de desenvolupar noves mesures per augmentar l'estabilitat de l'ocupació i reduir la taxa d'atur estructural", ha explicat el Fons Monetari. 
  • La taxa estructural d'atur es continua situant en l'11%, és a dir, molt per sobre de la majoria de les economies desenvolupades i molt lluny de la "plena ocupació" que va prometre Pedro Sánchez.