La Queens League arriba al plató de Principal TV. Poques hores abans que comenci aquesta nova competició, entrevistem Gemma Vilariño, jugadora de 'El Barrio' i la Raquel Guerra, futbolista de 'Porcinas'.
Per què és important? La Queens League ja és una realitat. Després de l'èxit de la Kings League, arranca l'edició femenina amb molta força. Gemma Vilariño i Raquel Guerra ens acompanyen per a poder fer una immersió a l'univers de la Queens i viure-ho en primera persona.
Les 5 claus de les entrevistes
Sobreviure al futbol sent noia
Malgrat l'auge actual del futbol femení, ambdues protagonistes relaten les dificultats per "configurar lligues" quan van començar a jugar a futbol i fins i tot que avui dia encara sorprengui que una futbolista tingui talent.
Els inicis: "Jo vaig néixer amb la pilota als peus, però fins als 12 no competeixo. Començo amb equips femenins i com jugava bé a alguns partits em trucaven per jugar amb els nois. No era un problema, però se sorprenien. Et deien, 'ets una nena', També vaig fer un voluntariat on hi havia un equip de futbol. Quan vaig arribar em triaven l'última a l'equip i després de veure'm jugar, sempre la primera. Això continua passant".
Tot i que Raquel relata que no tenia problemes pel fet de ser noia, sí que havia de viatjar per configurar la lliga: "abans hi havia 8-10 equips. Fa 20 anys que jugo, el canvi ara és brutal, en el passat no era tant per la falta de facilitats, sinó perquè no s'apostava pel femení ni es donava importància".
El Draft
16 d'abril i sols hi havia un pensament ocupava la ment de les futbolistes: ser elegides a la Queens. Nervis, tensió i la il·lusió d'acabar formant part de 'Porcinas' i de 'El Barrio' el dia de l'elecció al Draft.
Raquel: "Vaig ser de les primeres convocades, anaven elegint a unes i altres. Quan Gemita va dir el meu nom va ser un moment únic, Tenia ganes de plorar, em vaig recordar de tot l'esforç, dels 20 anys jugant a futbol, del sacrifici i de la meva família i amics".
Gemma: "El meu amic em va dir, 'apunta't', vaig enviar el vídeo i vaig passar les proves. El draft va ser intens, estava tan nerviosa que no pensava en res, em feien mal les cervicals, però em van triar a 'El Barrio' a la novena ronda, era un dels equips que volia".
Amenaça la Queens League el futbol tradicional?
La rescissió de contracte del Sants a Cristian Ubón per disputar amb 'El Barrio' la Final Four quan l'equip barcelonès es jugava el descens, va marcar un punt de no retorn a la Kings League: molts futbolistes pertanyien a altres equips i era difícil compaginar-ho amb la competició de Piqué. A la Queens podria viure's un déjà-vu.
Sobre Ubón: "És un tema bastant espinós, però crec que pot ser compatible per fer créixer el futbol femení, és una oportunitat única com perquè un club privi de disputar una competició tan bonica com la Queens", opina Raquel.
Malgrat això, Gemma sí que creu que tot i que al seu club li deixa anar a la Queens, "en categories més altes és complicat compaginar-ho. Al final si et paguen tens la responsabilitat d'anar, si no, si vas perquè és un hobby..."
De 300 espectadors a milions de visualitzacions
Compatible o no, l'èxit de la Kings ha estat evident amb audiències que superaven partits de primera divisió. Això obre un ventall de possibilitats per explotar el potencial del futbol femení.
Visibilitat: "Com a futbolista el màxim que m'han vist són 300 persones. Està molt bé, però, que em puguin veure milions, ens dona una visibilitat enorme", diu Gemma. Raquel coincideix amb la futbolista de 'El Barrio': "Estàvem esperant aquest moment, tenim la sort de tenir al Barça femení que trenca sostre i ara la Queens reforça aquesta idea de créixer".
Acostumar-se a la bogeria de la Queens i no morir en l'intent
La Kings ha captivat al públic i en gran manera, per l'ús de cartes (penal a favor, exclusió d'un rival, gol doble, comodí), que trenquen amb l'establert al futbol i ho converteixen en un joc d'estratègia, però també molt sacrificat.
Raquel: "Les normes són una mica boges, preparem les jugades amb cartes i les situacions més eixelebrades. A més, compagino la meva feina a un gimnàs, la Queens i jugar al Fontsanta. El ritme de vida és frenètic, no pateixo cruiximent, però sí son ha, ha, ha. Malgrat això, el corrent de la Queens em porta a estar bé".
Gemma: "Costa acostumar-te als entrenaments, jo mai havia entrenat amb tanta intensitat, al principi vaig dir, mare meva on m'he ficat, però a mesura que agafem rodatge, no ens pararan".
El Barrio vs. Porcinas
Gemma ('El Barrio') i Raquel ('Porcinas') ja defensen els colors de les seves samarretes i a poc a poc els seus equips van formant part del seu dia a dia.
Sobre El Barrio: "El millor del meu equip són les jugadores amb les quals estic compartint aquesta experiència i els entrenadors. Em sento com a casa, estic feliç tot el dia, és brutal".
Sobre Porcinas: "Ibai se'n va haver d'anar perquè tenia un directe quan el vam conèixer. Gemita és molt pròxima, ve a entrenar amb nosaltres, tenim un grup de WhatsApp i fem sopars juntes, estic molt bé amb les futbolistes".
Arriba la Queens i, ara, què?
La Queens no espera, ara cal veure si alguna d'ambdues futbolistes és capaç de disputar la Final Four i aixecar el títol.
Gemma: "Esperem gaudir i guanyar. No et puc dir encara a quines futbolistes hem estudiat ha, ha, ha. Hi ha futbolistes que es coneixen més perquè han jugat entre elles, que jo sigui de Lleida pot ser un avantatge perquè no saben com jugo ha, ha, ha".
Raquel: "Estic preparada, és un somni i un salt de qualitat. Ens posem les metes més altes, volem gaudir del primer Split i guanyar la primera Queens".
Les entrevistes senceres
Si vols conèixer en profunditat les nostres protagonistes, recupera les entrevistes senceres.
.jpg)
