Raquel Sans al·lucina amb el que li pregunten en una entrevista: "Com pot ser que sapigueu això?"
La periodista i presentadora del Telenotícies Migdia de TV3, Raquel Sans, s'ha quedat sense paraules amb la pregunta que li han plantejat en una emissora de ràdio.
Què sabem? A Raquel Sans li encanta parlar. Per aquest motiu, sempre que la seva agenda li permet, concedeix entrevistes. Durant les últimes hores n'ha fet una per a l'emissora Ràdio Estel, on ha repassat alguns dels moments més destacats de la seva dilatada trajectòria. Sans ha recordat els seus anys com a corresponsal a Washington, ha parlat de l'equip del Telenotícies Migdia i s'ha quedat al·lucinant amb una de les últimes preguntes que li han plantejat.
Què ha dit? Raquel Sans, que ha confessat que sempre li diuen que sembla dura però que en realitat té un riure molt fàcil, s'ha esplaiat parlant de l'equip que ella i els seus companys formen cada migdia per fer els informatius.
- "Fa molts anys que ens coneixem tots. És una petita, gran família".
- "És una feina molt intensa i molts cops, quan arribem a la feina, no ens enrecordem de com vam obrir el dia anterior el Telenotícies".
- "Arran de les xarxes socials la nostra feina encara s'ha tornat més intensa".
- "Has de treballar molt bé totes les parts del programa. Has de donar ritme perquè no es faci pesat".
- "He fet moltes coses al llarg de la meva vida i no em considero que estigui estancada dins del món dels informatius".
- "La feina que es veu a la tele és només una petita part. Al darrere hi ha moltes hores i dedicació. Jo sempre dic que soc periodista i no presentadora".
A més a més: Sans també ha recordat els anys que va estar a Washington fent de corresponsal per TV3. Va ser del 2014 al 2017, quan els seus fills tenien un any i mig i tres, respectivament.
- "Els anys a Washington em van aportar moltes coses. És on jo sempre havia volgut anar des de petita".
- "Quan vaig arribar a TV3 sempre recordava als meus caps que volia marxar fora a fer de corresponsal".
- "Vaig demanar la corresponsalia quan era soltera i me la van donar quan acabava de parir el meu segon fill".
- "La feina allà és apassionant. És com fer un màster diari".
- "A Washington tens tots els experts del món i un munt d'històries per explicar".
- "Allà vaig aprendre maneres de treballar que ara puc implementar aquí".
- "Washington és una ciutat petita. És una ciutat que ho concentra tot i com a periodista tens moltes coses al teu abast".
Per últim: Abans d'acabar l'entrevista, a Raquel Sans li han fet una pregunta que no s'esperava. La seva reacció, literal, ha estat la següent: "Crec que és l'única entrevista on m'han preguntat això. Com pot ser que ho sapigueu?". El cas és que a Sans li han dit que sabien que de petita era molt aficionada a les motos i que ella somiava a ser l'expilot finlandesa, Taru Rinne.
- "Les motos van ser una de les meves grans passions".
- "Les veiem a casa amb el meu pare. De fet, abans de tenir cotxe vaig tenir moto".
- "M'interessen moltes coses i tot té a veure amb el meu neguit intern de persona curiosa".
- "Em vaig aficionar a les motos i sempre pensava que faltaven dones perquè només veia homes".
