Europa ja ha pagat més diners a Rússia per energia que el 2021, malgrat la guerra

La Unió Europa ha pagat més de 110 mil milions d’euros a Rússia per la compra d’energia des que Vladímir Putin va començar la invasió d’Ucraïna ara fa 10 mesos, més que en tot l’any 2021.

Per què és important? Mentre la Comunitat Europea ha adoptat un discurs molt crític amb el Kremlin i defensa el seu aïllament internacional, Putin encara troba en el Vell Continent un importantíssim soci del qual rep diners que pot utilitzar per continuar fent la guerra contra Ucraïna.

Al detall: L’eina ‘Russia Fossil Tracker’, de l’institut d’investigació finlandès CREA, permet saber que…

• La UE ha pagat 110.000.000.000 euros a Rússia per la seva energia des del 24 de febrer, quan les tropes del Kremlin van trepitjar Ucraïna; al llarg de tot el 2021, van ser 102.000.000.000 euros.
• Més de la meitat dels diners són per la compra de petroli (un 53%, 58.511 milions) i menys de la meitat són per gas fòssil (el 45%, 48.232 milions); el carbó representa una proporció molt petita (un 2%, 3.146 milions d’euros).

A més: Els pagaments d’Europa representen la meitat dels diners que el Kremlin rep de tot el món, ja que ha guanyat més de 215 mil milions d’euros amb exportacions d’energia a la comunitat internacional. En aquest cas, la proporció del petroli i del carbó augmenten en detriment del gas fòssil.

Què diuen? La investigadora de la Universitat de Warwick Mathieu Blondel ha publicat un article en ‘The Conversation’ en què diu:

• “Els líders occidentals han criticat la Xina i l’Índia per comprar petroli i gas rus, finançant així la invasió de Putin, però des de l’inici de la guerra, Rússia ha guanyat amb ells més de la meitat dels ingressos del país per exportacions de petroli i gas”.
• “Encara que els fluxos a través de gasoductes des de Rússia a la UE han disminuït considerablement, les exportacions russes de gas natural liquat han augmentat”.

Un informe de la mateixa CREA assegura que:

• Aquests ingressos “són l’element clau que permet l’augment de la capacitat militar i l’agressió de Rússia, ja que proporcionen el 40% dels ingressos del pressupost federal”.

Tot i això: Aquestes xifres es produeixen, en part, per l’encariment del preu de l’energia i malgrat la reducció de la dependència d’Europa respecte de Rússia i els talls de subministrament a través dels gasoductes. 

• Europa va decidir a l’abril prohibir la importació de carbó rus des de l’agost, mentre que el vet al petroli entrarà en vigor a partir del gener del 2023.

Per acabar: Malgrat que la quantitat de pagaments ha disminuït de forma destacable, el conjunt de la UE és encara l’importador més important de combustible fòssil rus, per davant de la Xina. 

• Per països, l’administració de Xi Jinping és la que més combustible fòssil compra a Rússia (més de 44 mil milions d’euros). Alemanya és el segon país del món (i el primer europeu) que més euros li ha pagat (prop de 25 mil milions). Espanya ho ha fet amb més de 3 mil milions d’euros, comprant més gas que petroli.