Un any després dels Acords de Glasgow, cremem més combustible fòssil que mai

Mentre el món allarga la COP27 a Egipte per arribar a nous acords contra el canvi climàtic, una dada posa en dubte els pactes assolits a la cimera de l’any passat, a Glasgow: el món crema més combustible fòssil que mai.

Per què és important? La crema de combustibles fòssils genera CO₂, un dels principals gasos contaminants. L’ONU calcula que l’actual ritme d’emissions de CO₂ farà que la temperatura augmenti 2,7 graus a finals de segle, amb conseqüències devastadores per a la salut, les societats i l’economia.

D’on venim: El pacte climàtic de Glasgow del 2021 reconeixia el paper dels combustibles fòssils en el canvi climàtic i demanava als països que eliminessin les subvencions a l’extracció i consum d’aquests. L’objectiu era reduir l’energia procedent del carbó, el combustible fòssil més contaminant.

Què sabem? L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) calcula que enguany el consum mundial del carbó ha igualat el màxim històric del 2013, uns 8.000 milions de tones. És un augment d’un 0,7% respecte de l’any passat. 

En profunditat: 

• La por a la possibilitat que el govern de Rússia tanqui l’aixeta del gas ha fet que Europa s’hagi llançat al mercat mundial de gas natural liquat, tot augmentant les importacions de socis tradicionals com Noruega i Algèria.
• Això ha elevat els preus i ha generat una carrera mundial pel gas, però els països europeus presenten millors ofertes perquè tenen una posició millor que d’altres amb economies en desenvolupament de l’Àsia o l’Amèrica Llatina. És per això que països com el Pakistan o l’Índia han recorregut al carbó.
• Europa també crema més carbó (un 6,5% més) per mitigar la dependència de l’energia russa, lluny de potenciar el gas natural per abandonar els combustibles fòssils. De fet, ha encès centrals de carbó paralitzades i està allargant la vida útil de les que seguien funcionant; Alemanya i França en són dos exemples. 

Què diuen? En un article publicat a ‘The Conversation’, la investigadora de la Universitat de Warwick Mathieu Blondel assegura que:

• “Europa està limitant l’accés a les fonts alternatives en superar l’oferta dels països en desenvolupament de l’Àsia i l’Amèrica llatina en el mercat de gas natural liquat”.
• “Un any després del pacte climàtic de Glasgow, els compromisos i les promeses de reducció d’emissions han decaigut davant de les preocupacions immediates”.
• “L’ideal seria que els preus dels combustibles fòssils es disparessin per accelerar la transició a les energies renovables”.
• “Les negociacions de la COP27 han de celebrar-se amb el convenciment que els combustibles fòssils no deixaran de formar part del mix energètic mundial. Els països desenvolupats han de liderar la seva eliminació perquè els països en desenvolupament s’adaptin a un ritme més lent”.

Per acabar: Per assolir les emissions zero el 2050, el consum del carbó hauria de ser un 32% menor a l’actual.