L'Iran indulta un gran nombre de condemnats a mort per les protestes

El líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, ha acceptat una proposta de la Judicatura del país per "indultar o reduir la pena d'un nombre significatiu" d'acusats i condemnats per la participació en les protestes contra la mort de la jove kurda-iraniana Mahsa Amini.

Per què és important? La mort d'Amini va marcar un abans i un després a l'Iran, un país amb una societat majoritàriament moderna i culta que es troba enclaustrada dins de les rígides normes d'un sistema teocràtic encapçalat per l'aiatol·là Khomenei.

• Amini, una jove kurda detinguda per portar el vel de manera incorrecta. El fet va fer detonar el ressentiment contra la rigidesa de les normes i contra els abusos de l'autoritat.
• Les dones, les grans perjudicades del règim islamista integral, han sigut les protagonistes d'una onada de protestes sense precedents, tot i que molts homes també s'hi han sumat.

Què ha passat? L'amnistia ha estat concedida amb motiu de la propera commemoració del 44è aniversari de revolució islàmica, l'11 de febrer de 1979.

• La decisió obra de conformitat a l'article 110 de la Constitució que “atorga al Líder el dret d'indultar o reduir les sentències dels condemnats per recomanació del titular del Poder Judicial".
• D'acord amb els termes estipulats per la Judicatura, els mereixedors d'aquesta amnistia són aquells imputats i condemnats que "no hagin comès espionatge, homicidi dolós o lesions, ni destrucció de la propietat pública".

Les dades: Les protestes s'han saldat fins ara amb entre 481 i 522 morts, entre ells 68 responsables de les forces de seguretat del país, segons ONG especialitzades en el seguiment de la crisi.

• D'acord amb l'ONG Hrana, aproximadament 19.600 persones han estat detingudes des de l'esclat de les protestes, 713 de les quals ja han estat condemnades per un tribunal iranià.
• Almenys quatre persones han estat executades i 109 estan amenaçades per la possibilitat d'acabar al corredor de la mort.

Les raons: Khamenei ha acceptat així la proposta formulada pel cap de la Judicatura, Gholamhosein Mohseni Ejei.

• Ejei argumentava per carta que "un nombre notable d'aquests reclusos es penedeixen dels seus crims i han demanat perdó per participar de les trames ordides pels enemics estrangers i els corrents antirevolucionaris i antipopulars".

D'on venim? Coneguda com a Pèrsia fins al 1935, l'Iran es va convertir en una república islàmica el 1979 després que la monarquia governant fos enderrocada i el xah Mohammad Reza Pahlavi es va veure obligat exiliar-se.

• Les forces clericals conservadores dirigides per l'aiatol·là Ruhollah Khomeini van establir un sistema de govern teocràtic, amb un parlament escollit pel poble però tutelat pel Consell de Guardians i el mateix l'aiatol·là, que s'encarreguen que totes les lleis compleixin la xaria —la llei islàmica—. 

Tot i això: El Govern iranià, si bé ha reconegut excessos puntuals en la repressió de les protestes, atribueixen les manifestacions a la intervenció d'"esvalotadors", molts d'ells a sou de "potències estrangeres".