Junts, partit d'oposició
Festa grossa: el vicari amb sou vitalici, la presidenta suspesa del Parlament Laura Borràs, l’ANC i la galàxia Waterloo i altres coneguts van esgotar divendres tot el cava i xampany. Què celebraven? Que els militants de Junts havien decidit passar a l’oposició o, si voleu, segons paraules textuals de l’ANC, que “és el poble qui segueix tenint el poder de canviar-ho tot!”. El poble, sí, senyor, amb dos dallonses: el poble!
I qui és el poble, segons el diccionari totalitari de l’ANC: les menys de 3.000 persones que van votar a favor de sortir del govern. Et pessigues i no et surt sang: és increïble aquesta deriva totalment trumpista d’una entitat que havia estat un sumatori de voluntats i de somnis, i que avui, és, senzillament, un esperpent partidista totalment allunyat de la realitat i, a més, excloent.
Deriva totalment trumpista de l'ANC, que havia estat un sumatori de somnis i avui és un esperpent partidista totalment allunyat de la realitat
Amb el resultat de la votació de la militància de Junts, el 'militant de base' Puigdemont torna a fundar un altre partit sense necessitat de canviar-ne el nom. La seva escudera, Laura Borràs, ja s’encarregarà de segar l’herba ben arran.
Les necessitats de l’exili, de Waterloo concretament, continuen atreient més suport que les realitats de l’interior. Això és un fet. És possible que un percentatge bastant significatiu d’aquest suport provingui dels revolucionaris de segones i terceres residències, és a dir, de persones que no pateixen per arribar a final de mes.
Com he escrit i defensat més d’una vegada, l’exili lluita per no caure en l’oblit. La independència és pura i simple retòrica, entre d’altres coses perquè, avui, és del tot impossible. I, a més, malgrat els Preparem-nos que puguin arribar a escriure, ho saben.
La independència és pura i simple retòrica, entre d’altres coses perquè, avui, és del tot impossible
El “com pitjor, millor” de l’exili, ara secundat oficialment per Junts, és una oportunitat d’or per ERC. No en tindran una altra. El realisme màgic de l’exili ha deixat orfes desenes de milers de votants moderats. Uns votants que avui miraran amb més atenció el PSC, si ERC té la temptació de jugar a veure qui és més d’esquerres.
I què faran els que han perdut a Junts? Es troben còmodes en la galàxia de Waterloo? El primer que ho hauria de pensar a fons, si és que ja no ho ha fet, és Jordi Turull. Els que han perdut, el 42%, el van fer secretari general. I ell no va voler pronunciar-se abans de la votació, cosa que diu molt de la situació en què es troba. Sigui com sigui, Borràs ja se l’ha menjat amb el vist-i-plau de Puigdemont.
