Política
Alguns encara no ho entenen. Bé, no, no és que no ho entenguin, és que no volen entendre-ho.
Fer política és negociació, cessió i pacte. La cessió és inversament proporcional a la força que tinguis: més força, menys cessió, i a l’inrevés. El com pitjor, millor no és política, és poesia que serveix per mentir, per continuar explotant emocionalment els que encara no volen acceptar la realitat.
El com pitjor, millor no és política, és poesia que serveix per mentir, per continuar explotant emocionalment els que encara no volen acceptar la realitat
La realitat es pot canviar. Evidentment, però el primer que s’ha de fer per canviar-la és acceptar-la. No hi ha dreceres.
Tothom pot guanyar-se la vida com vulgui. Per exemple, es pot estar fent lloes a la desobediència, perquè això alguns ho poden interpretar com a confrontació, i no desobeir mai quan es té l’oportunitat de fer-ho. La qüestió és anar vivint de la mentida o de semblar allò que no s’és.
El govern espanyol va indultar els presos i ara derogarà el delicte de sedició que passarà a ser “desordres públics agreujats” i que tindria una pena molt menor.
Mentrestant, els partidaris del realisme màgic i de la poesia que des del primer moment van anar en contra de qualsevol taula de diàleg, que és negociació, amb el govern espanyol, tampoc ho valoren positivament: aquestes mesures “constrenyen encara més el camí de confrontació amb l’Estat per culminar la independència”. Sense comentaris.
Els partidaris del realisme màgic i de la poesia que des del primer moment van anar en contra de qualsevol taula de diàleg, que és negociació, amb el govern espanyol, tampoc ho valoren positivament
Tot això per què ho fa el govern espanyol?
Per voluntat de Sant Isidre? Per desig de l’Almudena? Per què ho deu fer? Per amor cristià?
L’advocat i activista, Gonzalo Boye, considera que el govern espanyol no s’hagués mogut si no hi hagués líders polítics a l’estranger. És veritat, els pressupostos generals de l'Estat els aprova l’arcàngel Sant Gabriel, els valida Waterloo i al Congrés s’hi fan fires de bestiar.
És veritat, el pressupost generals de l’estat els aprova l’arcàngel Sant Gabriel, els valida Waterloo i al Congrés s’hi fan fires de bestiar
Però bé, l’objectiu de totes aquestes fantasmades és no acceptar que l’estratègia de negociació d’ERC ha donat, dona i donarà resultats.
El fet més evident que la negociació entre el govern espanyol i el de la Generalitat avança en positiu és la reacció dels extrems. El PP ja ha qualificat Sánchez de traïdor. El mateix que fan els hiperventilats de l’estelada amb Oriol Junqueras.
Una altra evidència és el que diu el Centre d’Estudis d’Opinió, però bé, segur que pensen que els seus treballs estan manipulats pel CNI.
