La memòria selectiva

En pocs dies hem escoltat al màxim dirigent del PP acusant el PSOE de voler atiar la discòrdia amb el record de les baralles entre avis, en referència a la llei de memòria històrica que està impulsant el Govern central, i a qui va ser ministre de l’interior en els primers executius de Felipe González justificant els crims inacceptables de la guerra bruta contra ETA. 

No cal dir, que aquest país no passarà pàgina de l’horror de la dictadura franquista fins que no es pugui restituir totes les seves víctimes i es posi llum a totes i cadascuna de les atrocitats que van marcar tantes generacions. Definir aquell període com una batalleta dels avis o besavis és una banalització intencionada per no rendir comptes per part de qui han estat amb els temps beneficiaris dels espolis i robatoris de la dictadura, dels qui han viscut dels rèdits dels torturadors i botxins, i dels qui en certa manera no volen cap lliçó històrica perquè potser creuen eren actes justificats. 

Definir aquell període com una batalleta dels avis o besavis és una banalització intencionada per no rendir comptes

El silenci durant la transició democràtica va ser una forma d’amnèsia col·lectiva que va permetre que els qui van col·laborar, quan no executar, aquells crims, poguessin mantenir el seu estatus i la seva impunitat, a través d’un xantatge que es va anomenar llei d’amnistia. El pitjor d’aquell silenci és que va obrir la porta a una impunitat que es mantindria en democràcia. Aquells silencis expliquen en part els períodes foscos d’aquella transició en què també hi va haver tortures i crims execrables. 

El PSOE hauria de ser capaç de demanar perdó per aquells fets i que demanés també total transparència i responsabilitats

Alguns ens els ha recordat amb total impudícia qui va ser ministre de l’Interior, José Barrionuevo, en una entrevista en què justifica els crims d’estat en la persecució d’ETA. Ara que el PSOE està tan interessat en la memòria històrica, caldria que també fos capaç de demanar perdó per aquells fets i que demanés també total transparència i responsabilitats. Perquè si no ho fa, no només en serà còmplice, sinó que a més demostrarà que la seva aposta per la memòria històrica és una aposta en realitat per la memòria selectiva.