Barcelona en alerta, ara sí que hi ha sequera
El passat 14 de juliol, amb els embassaments per sota del 50%, amb previsió que l’onada de calor s’allargués més del compte i sense pluja a la vista, vaig consultar a l’Agència Catalana de l’Aigua quina era la previsió d’actuació. Realment m'estranyava que no hi hagués totes les alarmes enceses. Em van respondre enviant l’enllaç per consultar les mesures previstes en cada episodi hidrològic, que en aquell moment era de keep calm. Una resposta tècnica.
Han passat quatre mesos. En el moment de tancar aquest article, dimecres 23 de novembre, les reserves actuals estan al 33%. Tècnicament, no és una xifra dramàtica. I no ho és perquè segons els paràmetres de l’ACA amb aquest percentatge no cal encendre totes les alarmes. Ara bé, hi ha molts municipis on estan enceses fa setmanes i moltes vegades no són notícia perquè es tracten com la minoria del país.
Les reserves actuals estan al 33%. Tècnicament no és una xifra dramàtica. Ara bé, hi ha molts municipis on les alarmes fa temps que estan enceses i moltes vegades no són notícia perquè són tractats com la minoria del país
Hem de saber que des de fa setmanes 300 municipis, dels 947 que hi ha a Catalunya, tres de cada deu, estan en situació d’alerta per sequera i han aplicat restriccions d’aigua. Això es tradueix en uns 700.000 habitants. 700M! No és una minoria si ens ho mirem des d’una perspectiva social i humana.
En alguns casos, com l’Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, l’aigua potable arriba diàriament amb setze camions cisterna i es talla el subministrament durant nou hores al dia. Significa que la població viu en estrès permanent. No raja aigua a l’aixeta.
300 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya, tres de cada deu, estan en situació d’alerta per sequera i han aplicat restriccions d’aigua
Amb aquestes dades és bàsic i lògic preguntar-nos si realment estem actuant correctament. Tenint en compte que la mitjana actual del nivell dels embassaments està molt per sota de la mitjana dels últims 10 anys, podem seguir basant les decisions de les restriccions en meres indicacions tècniques? Amb els canvis que està patint el clima i les alertes constants, no serà que cal prendre mesures més dràstiques? Podem seguir consumint aigua de forma deliberada?
No voldria semblar catastrofista, però em sento preocupat quan vaig al detall. Dels 9 embassaments que hi ha a Catalunya, Siurana es troba al 7,9% i Sant Ponç al 48,6%. Entremig hi ha la resta, amb paràmetres molt preocupants perquè, entre altres coses, no plou, ni hi ha previsió d’episodis d’aigua a dojo, que és el que necessitem per començar a corregir la situació.
Siurana es troba al 8% i Sant Ponç al 49%. No plou, ni hi ha previsió d’episodis d’aigua a dojo, que és el que necessitem per evitar entrar en una situació complexa
Fins dilluns -i ara explico el perquè d’aquest dia concret- la lectura tècnica era d’un escenari de prealerta generalitzada i d’alerta en llocs més concrets. Era la situació per la gran majoria de la població catalana, que es concentra a Barcelona i la seva àrea metropolitana. És on viu el volum més gran de la població? Sí. Significa que a la resta del país no hi passen coses? No.
Però, iep! La situació canvia dilluns amb la declaració d’alerta per sequera a Barcelona i l’àrea metropolitana. Ara sí que hi ha sequera! 26 comarques i 550 municipis estan afectats per les restriccions en els àmbits Darnius-Boadella i Ter-Llobregat. Tot i això, els ciutadans no notaran les restriccions ni tampoc hi haurà talls d’aigua. Per tant, la gran majoria de la població no en fotrà ni cas, com de costum, perquè malauradament la humanitat només reacciona quan estem al límit del precipici. Llavors tots a córrer!
A ningú se li escapa que l’augment de la temperatura és irreversible i que en els darrers 20 anys la mitjana ha pujat. L’exemple el tenim aquest 2022. No vam tenir primavera -vam passar de l’hivern a l’estiu- i ens està passant el mateix aquesta tardor -passarem de l’estiu a l’hivern-. Això provoca que la temperatura sigui més elevada, més evaporació i més humitat, els fenòmens atmosfèrics són més extrems i les estacions s’estan polaritzant.
L’exemple el tenim aquest 2022. No vam tenir primavera -vam passar de l’hivern a l’estiu- i ens està passant el mateix aquesta tardor -passarem de l’estiu a l’hivern
Així doncs, si les evidències demostren que el clima està canviant, pregunto, no hauríem de modificar la manera tècnica per fer front a situacions com la sequera que patim? És sostenible que cada ciutadà utilitzi de mitjana 130 litres d’aigua al dia a Catalunya? Segurament ens hem de posar al cap que estem permanentment en alerta perquè en condicions normals -mentre l’aixeta raja- la majoria de la població no és conscient.
Fora bo que abans d’arribar al límit i decretar les mesures, aquestes s’activin molt abans. És cert, aquest tipus de decisions són impopulars i deu fer molta por i mandra pensar-hi perquè la societat està tensada per molts altres motius i faria perdre vots. Però, si no ho fem així, estem abocats al desastre.
