Alcarràs i l'avorriment
Tot apunta que el camí d’’Alcarràs’ cap als Òscars va costa amunt, ja que no ha aconseguit els reconeixements als quals aspirava en els Premis Europeus de Cinema lliurats dissabte passat. Els defensors del producte ho atribuiran al caràcter alternatiu de la proposta, no apta per a cinèfils tradicionals o amants de les aventures. D’acord. Segurament tenen raó. Però estaria bé aturar-se una mica en els dèficits d’una pel·lícula que, de tants elogis que ha merescut des que va ser escollida com a proposta espanyola a candidata als Òscars, corre el perill de fer-nos perdre el món de vista.
En primer lloc, cal dir d’’Alcarràs’ que defensa una tesi que no se sustenta en cap dada real. Humilment, puc dir que sé del que parlo en aquest tema. La meva àvia materna era de La Franja, hi conservo família -a Alcarràs mateix, i a pobles més menuts ja passada la frontera amb l’Aragó- i sé perfectament el que ha passat amb les petites explotacions agrícoles com la que protagonitza el film. Han estat, efectivament, engolides, però no per pèrfids desarrelats que substitueixen els presseguers per plaques fotovoltaiques, sinó per altres agricultors que, creixent, guanyen escala i fan més productives les seves explotacions. Així s’han fet, i es fan, molts diners al camp. Si no s’ho creuen, agafin la carretera que du de Fraga a Òsca, i mirin els vessants de la vall del Cinca: veuran com els presseguers s’enfilen muntanya amunt, fins on comencen els Monegres, fins on ho permet la tecnologia que fa arribar el rec a zones que tradicionalment eren de secà.
Les petites explotacions agrícoles han estat engolides, però no per pèrfids desarrelats que substitueixen els presseguers per plaques fotovoltaiques, sinó per altres agricultors
Aquesta mena de tòpics, de bons contra dolents, ens han conduït a ser un país -entenent Catalunya com a país- subdesenvolupat en matèria energètica, completament dependent del veí Aragó en fotovoltaica o solar. Anem pel pedregar, i ens entretenim en debats que haurien d’estar completament superats. Energies renovables i explotacions agrícoles i ramaderes no només són compatibles, sinó que són complementàries i igualment necessàries.
Si es defensa la pel·lícula com un exercici de ficció, la cosa no millora gaire. Jo vaig assistir a la projecció que se’n va fer fa unes setmanes a Vilassar de Dalt, i puc dir que les mostres d’impaciència van anar en augment, fins a provocar algunes desercions prematures. Els actors resulten creïbles i les imatges són captivadores, però la trama és tan simple que amb una hora menys de metratge estaria liquidada. La cultura vol temps i paciència, sens dubte; però en una pel·lícula, com en una novel·la, tot allò que no és necessari és sobrer.
Els actors resulten creïbles i les imatges són captivadores, però la trama és tan simple que amb una hora menys de metratge estaria liquidada
Aviat sabrem si l’ensopegada d’’Alcarràs’ als Premis Europeus de Cinema és la primera de moltes o si, per contra, aixecarà el vol. Però, francament, dubto que a l’Acadèmia de Hollywood siguin tan esnobs com per fer-nos passar l’avorriment per espectacle de masses.
