Inflació i hàbits de la ciutadania

La inflació i els seus efectes en el poder adquisitiu s’han convertit els darrers mesos en un tema de gran preocupació ciutadana. I amb raó, perquè després d’una dècada i escaig de diner barat i pujades de preus molt moderades, l’escenari ha canviat del tot i en molt poc temps. De les causes de la inflació i de les receptes dels bancs centrals per controlar-la (les famoses pujades de tipus d’interès per moderar la demanda) se n’ha parlat molt. Per contra, de què pot fer el consumidor en un escenari d’aquest tipus, potser no gaire. I és un aspecte rellevant de la qüestió, perquè és a les nostres mans fer més coses de les que ens pensem.

De les causes de la inflació i de les receptes dels bancs centrals per controlar-la se n’ha parlat molt. Per contra, de què pot fer el consumidor en un escenari d’aquest tipus, potser no gaire

Agafem com a punt de partida el sector de la telefonia i l’accés a internet. És paradigmàtic perquè és un dels pocs àmbits on hi ha deflació, és a dir, caigudes de preus. I no d’ara, si no de fa molts anys. Quan el sector es va liberalitzar, els anys 90, aquell operador únic que era Telefònica va veure créixer competidors que, avui, són tant empreses multinacionals estrangeres com petits operadors que competeixen amb els grans usant la xarxa que, per llei, els ha de proporcionar Telefònica. Però hi ha un altre factor que ha afavorit la rebaixa de preus: es tracta d’un sector on els ciutadans tenen molt clar que, periòdicament, han de revisar les condicions del seu contracte, i comparar-les amb les ofertes del mercat. Això mateix cal fer, a partir d’ara, amb el consum d’altres béns com el gas o l’electricitat, on dècades de preus baixos -i de pràctiques poc transparents per part de les companyies subministradores- han fet que el consumidor se n’hagi despreocupat.

El cas de la Tarifa d’Últim Recurs de gas, la TUR, de la qual s’ha parlat tant les darreres setmanes, és paradigmàtic. Tots els consumidors domèstics hi tenen accés, i és una tarifa amb preus inferiors als de mercat gràcies a la subvenció que rep de l’Estat.

Malauradament, centenars de milers de persones seguiran pagant, aquest hivern, preus molt per sobre dels que fixa el govern en la TUR. Ho faran per desconeixement i, també, per les traves amb les quals, inevitablement, s’hauran d’enfrontar quan vulguin abandonar la seva tarifa actual del mercat lliure per passar a la TUR. Si persisteixen, però, aconseguiran un estalvi enorme, que pot ser de centenars d’euros al cap de l’any.

Malauradament, centenars de milers de persones seguiran pagant, aquest hivern, preus molt per sobre dels que fixa el govern en la Tarifa d’Últim Recurs del gas

El mateix podem dir d’un dels subsectors més inflacionaris segons la darrera estadística: l’alimentació. També aquí, com en la telefonia o l’energia, la competència entre operadors és enorme. A més, l’accés a internet proporciona una eina enorme per fer comparacions i evitar pagar sobrepreus en el cas que algun establiment pretengui encarir productes per sobre del preu de mercat.

I si el control de la despesa en el consum és transcendental, l’anàlisi de les opcions on canalitzar l’estalvi no ho és menys. Encara avui, molts ciutadans dipositen en comptes corrents no remunerats centenars de milions d’euros que, amb el grau de risc que un vulgui, es poden invertir en actius de renda fixa i variable que, amb un horitzó temporal de mitjà i llarg termini, eviten la pèrdua de poder adquisitiu que inevitablement comporta una inflació alta. La cultura financera del país és encara baixa, i això implica un cert pànic a assumir riscos que, com tot en la vida, han de ser moderats i adequats al perfil de cadascú. També les entitats financeres han fet els deures i, cada cop més, juguen un paper actiu assessorant els seus clients.

Encara avui, molts ciutadans dipositen en comptes corrents no remunerats centenars de milions d’euros que, amb el grau de risc que un vulgui, es poden invertir en actius de renda fixa i variable

En definitiva, d’aquesta crisi inflacionària en sortirem quan l’entorn internacional i les polítiques dels bancs centrals ho facin possible. Però, mentrestant, també els consumidors hem de fer els deures, i ser molt conscients de com gastem i de com estalviem.