Política lingüística a Catalunya: cap a una nova etapa

El català, a Catalunya, viu una situació complexa i delicada. El seu estatus de llengua oficial és sovint condicional i depèn de l’administració o de l’empresa de torn. El nombre de parlants nadius no creix, perquè el mercat laboral dificulta l’emancipació del jovent, i aquest mercat també fa que molts nouvinguts restin al marge del català. L’espai comunicatiu català és subsidiari de l’espanyol. I l’Estat continua actuant per garantir la supremacia del castellà, amb un èxit considerable. N’hi ha prou de pensar en la quantitat de catalans que han assumit que la bona educació exigeix que es passin al castellà per adreçar-se a tothom que sembli foraster. El català a Catalunya està minoritzat fins i tot en l’imaginari de moltíssima gent, i aquesta minorització posa en perill la supervivència de la llengua.

Hem entrat en una nova etapa de la política lingüística en què caldrà remar fort i plegats si volem deixar enrere la minorització de la llengua

En aquest context, d’ençà de la tardor del 2021, el Govern, ha iniciat una nova etapa de política lingüística. Amb l’aval del 85% del Parlament, treballa en dues línies. D’una banda, construint un Pacte Nacional per la Llengua que conscienciï el màxim d’actors polítics i socials de la necessitat d’actuar conjuntament i que esdevingui la base per a les polítiques dels pròxims anys. Fins ara el PNL ha recollit el diagnòstic acadèmic, el debat ciutadà i les recomanacions de la societat civil, i ara entra en la fase de plasmació del text definitiu. 

D’altra banda, el Govern, des de tots els seus departaments, ha anat activant un seguit d’iniciatives per abordar els reptes més urgents. Hi ha mesures destinades a facilitar l’aprenentatge de la llengua, com l’augment de cursos generals i específics. D’altres volen potenciar la conscienciació i l’adhesió a la llengua. Hi ha mesures destinades a dinamitzar l’oferta en català a tots els àmbits, de l’audiovisual a la docència universitària o les tecnologies digitals, i mesures concebudes per garantir l’atenció en català al sector serveis i en el terreny socioeconòmic. Les mesures són de diversos tipus, com actuacions legislatives, canvis normatius, línies de subvenció o nous protocols. Els seus destinataris són, també variats: la mateixa Generalitat, d’altres administracions, les empreses o la societat civil. La majoria de les mesures es concentren en Catalunya, però també n’hi ha que tenen efecte arreu de la comunitat lingüística, d’altres són d’àmbit estatal o europeu o destinades a la Catalunya exterior.

El català a Catalunya està minoritzat fins i tot en l’imaginari de moltíssima gent, i aquesta minorització posa en perill la supervivència de la llengua

En síntesi, hem entrat en una nova etapa de la política lingüística en què caldrà remar fort i plegats si volem deixar enrere la minorització de la llengua.